Fer un pacte en global amb el PP, a nivell català, encara estigmatitza. L'ombra del Majestic i de la investidura de José María Aznar de l'any 2000 és allargada i CiU ho sap bé, de manera que no es planteja una entesa en l'àmbit nacional amb el PP per encaixar el puzle pendent de majories municipals obert en ciutats rellevants després del 22-M. Això no vol dir, però, que l'acord entre els dos partits es pugui materialitzar en casos puntuals. I només dos dies després de les eleccions, tot indica que Tarragona i la Diputació de Barcelona seran les dues places en què CiU i PP arribaran a un acord.
Serien uns pactes perfectament emmarcats en l'estratègia de geometria variable que vol dur a terme la federació després d'esdevenir, per primera vegada en la història, força hegemònica municipal de Catalunya. Tanmateix, com que els diferents escenaris polítics mai es poden considerar estancs, l'entesa entre convergents i populars tindria conseqüències en altres poblacions com Badalona i institucions com la Diputació de Tarragona. A Badalona perquè encara no està clar si Xavier García Albiol (PP), guanyador de les municipals a la tercera ciutat catalana, podrà governar, i a la diputació tarragonina perquè, tot i que CiU disposa de majoria absoluta, podria situar algun dirigent del PP a la presidència. En essència, aquest és l'escenari global:
Barcelona
Si CiU -15 regidors- i PP-8 regidors- pactessin, no hi hauria cap problema. Sumarien majoria i governarien sense perdre cap votació. Però Trias, segons indiquen des del seu equip, vol aplicar una política de "mà estesa" amb els seus opositors i arribar a acords puntuals amb cadascun d'ells. L'alcalde electe voldrà tenir especialment contents els regidors d'Unitat per Barcelona, que en són dos, per contrarestar el fet que en cada votació, segons pressumeixen a CiU, PSC i ICV-EUiA sempre votaran en contra seva. En tot cas, Trias iniciarà aquesta setmana una ronda de contactes, que finalitzarà l'1 de juny, per acabar detemptejar el terreny.
Diputació de Barcelona
Per primera vegada CiU ha obtingut més diputats provincials (20) que el PSC (19) a la Diputació de Barcelona. Pactant amb el PP, que té sis representants, faria inútil un tripartit d'esquerres, que només sumaria 25 diputats. Fonts de CiU consultades ahir indicaven que és la plaça en què les bases comprendrien menys que s'arribés a un acord amb el PSC, tenint en compte les dures crítiques que tradicionalment ha fet la federació a la manera com els socialistes regien l'ens. Així doncs, segons indiquen les mateixen fonts, seria el pacte amb el PP més digerible per part de la militància.
Badalona
Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, va demanar ahir que es respectés la llista més votada a Castelldefels i Badalona, on el 22-M va guanyar el PP. En aquesta última hi van vèncer amb 11 regidors, per 9 del PSC, 4 de CiU i 3 d'ICV-EUiA. Si els tres perdedors s'unissin, García Albiol, candidat guanyador, no seria alcalde. Però l'alcaldable de CiU, Ferran Falcó, no veu clara aquesta unió: "Els plans no s'han de fer només en contra d'algú, i cal que tots plegats reflexionem sobre si ens uneixen més coses de les que ens separen, amb el PSC". Per tant, a hores d'ara no es pot descartar que el PP, aferrat al discurs xenòfob dels últims quatre anys, pugui governar Badalona fins al 2015.
Tarragona
Sánchez-Camacho va insistir ahir que calia respectar la llista més votada, però va relaxar el criteri quan es referia a aquelles ciutats en què la victòria del PSC no va arribar mitjançant la majoria absoluta, com és el cas de Tarragona. El socialista Josep Fèlix Ballesteros, alcalde des del 2007, va obtenir diumenge 12 regidors i, per tant, no té assegurat el govern municipal amb els 12 regidors obtinguts. Segons va poder saber ahir l'ARA, CiU i PP -7 regidors cadascun- estarien ultimant un pacte que, segons vol la federació, li hauria de proporcionar l'alcaldia durant els quatre anys de la legislatura a canvi de donar la presidència de la diputació tarragonina al PP. Aquest càrrec recauria en Alejandro Fernández, candidat del PP a Tarragona però que té en els seus plans de futur fer carrera a Madrid.
Reus
Uns dels grans canvis del 22-M va ser que CiU, per primera vegada en 32 anys, fos la força més votada a la capital del Baix Camp. Carles Pellicer, doncs, és el primer alcaldable convergent amb opcions de governar la ciutat. Per fer-ho, indiquen fonts del partit, estaria molt a prop de teixir un pacte estable amb el PP durant tota la legislatura.
Girona
Aquesta ciutat és una altra fita històrica per a CiU, que feia 32 anys que assistia d'espectadora a l'hegemonia dels socialistes gironins. Carles Puigdemont, que amb els seus deu regidors no té majoria absoluta, pretén contruir un govern "monocolor i fort", segons explicava ahir, que exclou qualsevol pacte estable amb la resta de forces. Una fórmula semblant a la de Trias a Barcelona: pica-pica de pactes puntuals i voluntat d'entesa amb tothom. L'extrapolació de la geometria variable de CiU al Parlament, en versió municipal.
