CiU avala la llei del dèficit zero
CiU dóna suport a la llei d'estabilitat després d'arribar a un pacte amb el PP sobre el deute autonòmic. El PSOE hi vota en contra perquè diu que vulnera la reforma de la Constitució que van pactar.
MADRIDCiU està molesta amb el pressupost de Mariano Rajoy però alhora manté una gran sintonia econòmica amb el PP al Congrés de Diputats. La federació nacionalista va votar ahir a favor de la llei d'estabilitat pressupostària -que consagra el dèficit zero el 2020-, com ja havia fet abans amb el primer pla d'ajust del govern espanyol i les reformes financera i laboral. El partit aplica així una nova estratègia: a Madrid manté una actitud totalment pragmàtica, que suposa una coincidència en prioritats econòmiques, mentre que a Barcelona s'acosta a ERC per accelerar el calendari del pacte fiscal. És un canvi qualitatiu respecte al peix al cove pujolista.
Per això des de CiU insisteixen a desvincular el seu suport a la llei d'estabilitat -que pot sancionar i intervenir les comunitats autònomes que no redueixin el dèficit- de la posició per la qual optin en la votació dels pressupostos de l'estat. És a dir, el sí d'ahir no té per què repetir-se en la validació dels comptes, que no inclouen els prop de 1.000 milions en inversions en infraestructures pendents del 2008 i el 2009, i destinen a Catalunya només un 9,1% del conjunt d'inversions territorials, molt per sota del 18,7% que estableix l'Estatut.
En una sessió maratoniana de gairebé onze hores i dos plens, l'executiu de Mariano Rajoy -que era a Varsòvia- va tirar endavant la norma amb els vots favorables del PP, CiU i UPyD. El PNB es va abstenir, mentre que el PSOE i la resta de partits hi van votar en contra. Abans CiU havia donat suport també a les mesures fiscals dels pressupostos, com l'amnistia fiscal per fer aflorar 25.000 milions de diner negre.
La federació va optar pel sí a la llei d'estabilitat després d'arrencar del PP un valuós compromís de flexibilització del calendari de reducció del deute públic de les autonomies. El projecte de llei inicial establia que les comunitats havien d'assolir un deute del 13% sobre el PIB l'any 2020 (sobre el 60% del con junt d'administracions) però ara -seguint la normativa europea- tindran 20 anys, fins al 2032, per arribar al 13%. La condició? Complir els objectius anuals de dèficit autonòmic, que són de l'1,5% aquest any i del 0% el 2020. La modificació és força significativa, tenint en compte el grau d'obsessió que té Rajoy per la consolidació fiscal.
Diners per crear ocupació
Amb el nou calendari, segons el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre, s'evita "ofegar" l'economia, ja que les autonomies podran destinar a la "inversió en polítiques socials i a la generació de creixement i ocupació" els recursos que, sense els canvis, haurien d'anar a reduir el deute.
Els nacionalistes no van amagar la seva satisfacció per l'acord -"molt beneficiós per a tothom"- assolit amb el PP després d'intenses negociacions en els últims dies entre el portaveu de la federació, Josep Antoni Duran i Lleida; la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. "Volem agrair la seva sensibilitat en un tema que ens preocupava moltíssim" perquè "anava al cor de l'autogovern", va dir Sánchez Llibre. I va aprofitar per treure pit: la Generalitat es vol avançar i assolir el dèficit zero el 2018.
El PP aconsegueix amb el suport de CiU i l'abstenció del PNB maquillar en part la pèrdua de legitimitat que suposa el rebuig del PSOE a una norma basada en la reforma exprés de la Constitució que van pactar els dos partits l'estiu passat i de la qual, precisament, van excloure les formacions nacionalistes. Tot i algunes aproximacions d'última hora, ni PSOE ni PP van cedir. Els socialistes van considerar que la llei "trenca" aquell acord perquè estableix per a totes les administracions el dèficit zero el 2020, mentre que la reforma constitucional el fixava en el 0,4% del PIB. Ara el 0,4% només es permetrà en cas de reformes a llarg termini o catàstrofe natural.
El PP va titllar d'irresponsable l'actitud del PSOE i va criticar que rebutgessin, minuts abans de la votació, un text alternatiu en què "desapareixia el 0%" i s'oferia establir la xifra de dèficit a mitjà termini que fixa la UE. Una promesa amb trampa perquè actualment aquesta xifra és també del 0%, encara que pot actualitzar-se. Pel 2020, és a dir a llarg termini, Brussel·les estableix l'objectiu del 0,5%, menys exigent que Madrid. "Vol ser més papista que el Papa", va ironitzar el socialista Pedro Saura. "El 0,4% és necessari perquè l'economia es compensi", va afegir, molesta, la portaveu Soraya Rodríguez.
Tot i el rebuig pel "posat polític" del PSOE, el ministre Montoro va celebrar l'"amplíssim suport" i va admetre la "urgència" de l'executiu per aprovar la norma -va avançar dues setmanes la votació- i poder transmetre als inversors i la UE un "missatge de fiabilitat". L'executiu ja no amaga la por als mercats.
Risc de sanció i intervenció
Montoro es va afanyar a recordar que un cop "entri en vigor" -després del tràmit al Senat- ja serà vàlid el mecanisme de sancions (del 0,2% del PIB) i, si cal, intervencions de les autonomies que incompleixin els plans d'austeritat. La norma ho fixa en sis i nou mesos després de la presentació dels plans però Hisenda recorda que "pot ser abans". De l'amenaça a l'acció.
