Crònica 16/07/2011

CiU entra al santuari socialista amb el ribot a la mà

Albert Balanzà
2 min
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, amb Alícia Sánchez-Camacho i Jordi Cornet.

BarcelonaAhir els treballadors de la Diputació es van guanyar el sou: la presa de possessió del primer president nacionalista des del 1980 va omplir la sala d'actes de gent estranya, començant per la majoria de periodistes, que no es prodiguen gaire en la cobertura informativa dels plens de la Diputació. Hi havia un treballador de premsa de la Diputació per cada cinc periodistes i també hi deuria haver un dirigent de partit per cada cinc diputats, a més d'alguns entusiastes. CiU i PP es deixaven fer més fotos junts, i hi havia senyores i senyors que semblava que anessin a un casament. El piscolabis final tenia nivell. L'expresident de l'ens, Antoni Fogué, que repartia abraçades efusivament, s'ha colat a la festa de la pepevergència amb una cinquena vicepresidència institucional. Si a l'últim ple del mandat van sorprendre els elogis de Fogué cap a CiU, ahir el nou president, Salvador Esteve, no es va estar de res qualificant el seu antecessor de "treballador incansable". Molt bé.

Amb tanta unanimitat (47 vots a favor i 4 abstencions d'Iniciativa), ningú pretenia espatllar la diada, però en tots els discursos hi van sobrevolar els canvis que CiU vol introduir en un ens que s'intentava carregar quan estava en mans eternes del PSC i ni es notava la influència d'ERC i ICV-EUiA (als Premis de Comunicació de la Diputació els dirigents republicans i ecosocialistes eren xiulats). Adaptació, redimensionament i simplificació van ser paraules que passaran a fets al setembre, amb el pla de legislatura que CiU vol impulsar i que inclou liderar el canvi de les lleis territorials fins al punt d'eliminar alguns consells comarcals de l'Àrea Metropolitana. Ahir Esteve va dir que ja n'havia parlat amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i que la reforma s'havia de fer sí o sí i "el més lluny possible de qualsevol contesa electoral". De cara endins, el nou president va tranquil·litzar els més apocalíptics: "No esperin que la setmana que ve hi hagi no-sé-quants treballadors expulsats; l'aprimament es farà ordenadament i al llarg del temps que calgui".

Ara bé, hi haurà coses que no canviaran a la Diputació: ahir Esteve va dir que no sabia quan li tocaria cobrar i que no li importava. Bé, són 144.000 euros. La sort de la Diputació és que habitualment els diputats agafen el sou de l'ens supramunicipal i renuncien al del seu ajuntament. Òbviament renuncien al més baix, però el missatge és que això beneficia les arques municipals.

stats