CiU intenta combatre la foto fixa amb el PP

BARCELONACiU ha començat el 2012 amb un objectiu clar: combatre la foto fixa amb el PP i, d'aquesta manera, evitar que s'instal·li en l'imaginari col·lectiu la visió d'un pacte estable amb els populars tant al Parlament com al Congrés dels Diputats. Un escenari que aquesta setmana ha guanyat versemblança després del vot favorable dels nacionalistes al pla draconià de mesures antidèficit engegat per Mariano Rajoy i que des de la sala de màquines de CiU es vol apaivagar. "Hem donat suport a Rajoy, sí, però a la seva investidura hi vam votar en contra", recorda un alt dirigent. L'argumentari és aquest: el sí a les retallades del govern espanyol va obeir a la "responsabilitat" de CiU, i el Govern confia que serveixi per desbloquejar el pagament dels 759 milions que l'Estat deu a Catalunya i que els diners arribin al març o a l'abril.

Aquesta actitud dels nacionalistes respon encara a "l'error" que, a parer dels seus dirigents -tal com explicava divendres el cap de files de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida-, va suposar votar sí a investir José María Aznar en la legislatura 2000-2004, quan tenia també majoria absoluta. "No seria bo que es repetís la situació d'aquells quatre anys, quan Pujol depenia del PP a Catalunya i donava suport a Aznar a Madrid", rememora Duran en referència a una conjuntura a la qual els nacionalistes van atribuir, en bona part, el seu pas a l'oposició a finals del 2003. I afegeix: "Qui doni per fet un pacte estable s'equivoca".

Ara bé: l'any i escaig de legislatura al Parlament evidencia que els dos partits han estat condemnats a entendre's en el dia a dia, de la mateixa manera que han fet per governar la Diputació de Barcelona o un gran ajuntament com el de Reus.

Pressupostos a l'horitzó

El sí de CiU al pla antidèficit de Rajoy és un moviment més en la gran partida d'escacs que és la dinàmica parlamentària catalana. Tot i que nacionalistes i populars s'esforcen a desvincular la política espanyola de la del Principat, el vot afirmatiu de la federació ha greixat les negociacions entre tots dos partits de cara als pressupostos de la Generalitat del 2012. Dijous, un dia després de la votació, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, lloava la responsabilitat de CiU i explicava que l'actitud nacionalista facilitava la relacions a Catalunya. I, només un dia més tard, s'obria a retirar l'esmena a la totalitat a la llei d'acompanyament dels comptes si el Govern modulava la taxa turística i el tiquet moderador en sanitat.

Els missatges conciliadors també van arribar des de l'altra vorera. Ramon Espadaler, portaveu adjunt de CiU al Parlament, va considerar fa un parell de dies que el ple extraordinari sobre les retallades feia "inviable" l'entesa amb el PSC que, d'ençà de l'arribada a la primera secretaria de Pere Navarro, s'ha ofert al Govern. Tot i els últims apropaments, la nova ERC d'Oriol Junqueras tampoc té, a hores d'ara, opcions de ser soci preferent de CiU.

"Gràcies al PSC"

De fet, bona part de les crítiques que es fan a Mas des de l'oposició tenen a veure amb la sintonia amb el PP. Des de la direcció nacionalista, però, es relativitza. "La investidura del president va tirar endavant gràcies al PSC", recorden les fonts consultades, que també emfasitzen el tràmit de les lleis òmnibus amb el suport, més o menys rellevant, dels socialistes i d'ERC.

En tot cas, els programes de CiU i del PP fan preveure que, després de l'època d'ajustos -que Mas vol acabar el 2013-, els camins divergiran per les diferències que tenen en l'eix nacional. La consulta per al pacte fiscal, el procés recentralitzador de Rajoy i una hipotètica Loapa financera seran, a priori, esculls insalvables.

Aquests arguments són la base que du CiU a rebutjar un pacte d'estabilitat que ja ha ofert dues vegades Camacho. Els inconvenients estratègics, per la banda nacionalista, el desaconsellen. I, també, el fantasma de tornar a la casella del 2000.