Mataró.Joan Mora ja és el nou alcalde de CiU a la capital del Maresme, després de 32 anys de governs liderats pel PSC. La federació, però, haurà de governar d'entrada amb una minoria complicada de 8 regidors del total de 27 que li corresponen al consistori. Els socialistes són des d'ahir el principal partit de l'oposició, també amb 8 regidors. Després que fracassés l'oferta de CiU per formar un govern de concentració -excloent els tres regidors de la ultra PxC-, Joan Mora va haver de ser escollit en segona volta i com a cap de la llista més votada.
Les grans apostes estratègiques i el manteniment dels actuals serveis sanitaris i educatius són els objectius que Mora va posar ahir damunt la taula. Però per damunt de tot plegat, la sortida de la crisi. En el seu discurs d'investidura, Mora va oferir diàleg a l'oposició per "treballar plegats a favor de Mataró" i amb un mandat construït amb el "màxim consens" i sustentat en la voluntat d'arribar a acords i de pactar. També a Mataró la reactivació econòmica és un dels grans reptes del mandat. Per això, Mora va asssegurar que "és imprescindible introduir canvis en l'actual model de gestió per fer-la més eficient i austera".
L'alcalde sortint, el socialista Joan Antoni Baron, va correspondre al seu successor comprometent-se a una oposició seriosa i responsable a l'hora de construir els fonaments per sortir de la crisi. "Que no comptin amb nosaltres per a l'aritmètica i sí per a la política", va apuntar, insistint en la dificultat de CiU per governar sense haver trobat un acord polític estable. Amb PP, ICV i CUP, van coincidir en la voluntat de fer una oposició "constructiva".
L'alcalde de la capital del Maresme va ser proclamat en un ple multitudinari -amb la presència del secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol-, al qual calia assistir amb acreditació i en el qual es van instal·lar pantalles per al públic i la premsa fora de la sala. Al carrer, manifestants en contra del discurs xenòfob de la Plataforma per Catalunya. Suficient perquè la cap de llista de la Plataforma, Mònica Lora, afirmés que se sentia "intimidada i amenaçada" com a conseqüència d'una "brutal campanya d'assetjament".
