ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 21/11/2011

CiU s'imposa a Catalunya amb un resultat històric

David Miró
4 min
SATISFACCIÓ COMPARTIDA 
 El president Mas felicita Josep Antoni Duran i Lleida pels resultats històrics.

BARCELONAMai en la història de la democràcia espanyola Catalunya havia votat tan diferent de la resta de l'Estat com ahir. I mai ho havia fet en una direcció tan clara: reforçant el seu nervi nacional, el seu perfil diferenciat, i atorgant a CiU, el partit del Govern, un resultat històric. Josep Antoni Duran i Lleida va aconseguir la fita que no va poder assolir Miquel Roca ni tants altres: superar en vots i en escons el PSC, el partit que havia estat capaç de guanyar en totes les conteses espanyoles fins i tot en els temps de les majories absolutes de Jordi Pujol al Parlament. El president, Artur Mas, té avui la força que havia demanat per exigir a Madrid la millora del tracte fiscal.

Què ha passat perquè en menys de 4 anys hagi canviat la situació d'una forma tan radical? Els factors que expliquen el tomb són dos: d'una banda, la cruesa d'una crisi econòmica que ha devastat les bases de l'electorat socialista. I de l'altra, el malestar català covat durant tota la batalla de l'Estatut. La combinació d'aquests dos fenòmens ha catapultat CiU en un cicle electoral triomfant que es va iniciar ara fa un any, amb l'àmplia victòria a les eleccions catalanes del 28 de novembre del 2010, i va continuar a les municipals del 22 de maig, que li va atorgar l'emblemàtica alcaldia de Barcelona i d'altres també importants, com Girona, Mataró i Reus.

La nit més dolorosa

L'hegemonia convergent només es trenca a la circumscripció de Barcelona, però ja trepitja els talons d'uns socialistes que van viure la seva nit més dolorosa, més que la del 29-N i fins i tot més que la del 22-M. Si bé Catalunya va fer ahir un vot d'autoafirmació diferencial, els socialistes, que buscaven ser l'excepció a la debacle general del PSOE, van veure's arrossegats per la riuada contra la gestió de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. La digestió de la derrota serà llarga al carrer Nicaragua. I tot plegat a menys d'un mes del congrés que ha de decidir la línia estratègica i renovar els lideratges. El nou primer secretari socialista, ja sigui Pere Navarro o Miquel Iceta (Chacón es va autodescartar ahir), hauran de reconstruir un imperi reduït a cendres.

Entre l'eufòria convergent i la desesperació socialista se situa la perplexitat dels populars catalans, que ahir van desaprofitar una oportunitat històrica per parlar de tu a tu a PSC i PP. Els 11 diputats de Jorge Fernández Díaz són un resultat molt pobre en comparació amb el tsunami blau que va inundar ahir Espanya, i fins i tot se situen per sota dels 12 que va aconseguir Josep Piqué l'any 2000. Catalunya, doncs, continua sent un autèntic forat negre per als populars malgrat el canvi d'estratègia i la suavització del discurs en temes com la llengua.

Esquerra i sobiranisme

La nit electoral també va reforçar les dues formacions més petites, ICV i ERC, que van empatar a tres escons cadascuna. Els ecosocialistes es van beneficiar de la davallada socialista a la circumscripció de Barcelona i van recollir el malestar provocat per les retallades a l'estat del benestar i l'impuls dels moviments socials que van néixer amb el 15-M. És un fenomen que també s'ha donat en altres llocs, com al land alemany de Baden-Württemberg, que actualment està governat per un polític verd. ICV es converteix, així, en l'única força progressista catalana que millora resultats respecte del 2008.

El nou president d'ERC, Oriol Junqueras, haurà d'esperar per confirmar el diputat per Girona. Retenir els tres diputats que el 2008 va obtenir Joan Ridao era considerat gairebé un miracle fa només uns mesos, quan les enquestes els pronosticaven entre 1 i 0 diputats. Finalment, l'aposta per l'independent Alfred Bosch ha servit per tornar a mobilitzar un electorat trinxat després del pas de la formació pel Govern. ERC va tancar ahir un cicle en què cada contesa electoral era pitjor que l'anterior. Els gairebé 25.000 vots obtinguts de més que a les eleccions catalanes trenca aquesta ratxa i permet a Junqueras iniciar el seu mandat amb tranquil·litat i sense oposició interna. També es veu reforçat per exigir a CiU que les dues formacions vagin de bracet en el combat del pacte fiscal.

Ponència del pacte fiscal

Perquè si algun missatge deixa aquesta cita electoral a Catalunya és el suport a la proposta de pacte fiscal de què CiU ha fet bandera, és a dir, a un sistema de finançament similar al del concert econòmic basc. CiU no serà determinant al Congrés, tal com es preveia, però el resultat la faculta per plantejar un pols a l'executiu de Mariano Rajoy. El Parlament votarà les pròximes setmanes les conclusions de la ponència sobre el concert econòmic, i, si no hi ha canvis d'última hora, en sortirà un document de màxims, en què s'inclourà el compromís de celebrar una consulta ciutadana si, tal com es preveu, el PP es tanca en banda. Aquesta situació tindria conseqüències importants en els fràgils equilibris que es viuen al Parlament. CiU es podria veure abocada a desmarcar-se del PP i alinear-se amb els que li han promès el seu suport per plantar cara a Madrid per aconseguir millorar el tracte fiscal, és a dir, ERC i ICV.

El paper de Duran a Madrid

Josep Antoni Duran i Lleida va viure ahir una nit pletòrica, amb regust històric, però després de les celebracions de rigor i un cop s'hagin acabat les felicitacions i els copets a l'esquena haurà d'afrontar una realitat gens còmoda a la carrera de San Jerónimo, amb un PP envalentit i disposat (i obligat) a aplicar el corró a les autonomies per quadrar els comptes. El polític català, mancat de la força que dóna tenir la clau de l'aritmètica, comptarà, però, amb una arma molt poderosa: la legitimitat per erigir-se en representant d'una majoria social catalana, un mèrit que cap representant de CiU a Madrid ha pogut atorgar-se fins ara.

El president Mas és, probablement, el gran guanyador de la nit d'ahir. Ni les retallades, ni l'aliança amb el PP li han passat factura. Això sí, a partir d'ara si vol jugar la carta de l'enfrontament amb l'Estat es veurà obligat a explorar noves aliances al Parlament. El PP pot temptar Catalunya amb alguna concessió, però la ciutadania ha enviat el missatge contrari. És l'hora d'activar la transició nacional.

stats