CiU tensiona les seves bases amb l'herència del tripartit
La imprevista aparició de l'exconseller Castells a la campanya va servir a CiU per orquestrar una càrrega ahir a tot el territori per assenyalar el tripartit i la seva herència com l'eix del mal català.
TORTOSA.L'exconseller Antoni Castells va encendre la metxa, el detonant perquè el somriure i el positivisme que volia abanderar la campanya de CiU quedessin agrits i arraconats per passar de la crítica continguda a una càrrega sense treva que els convergents van organitzar perfectament ahir al territori. Un triumvirat format per Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Felip Puig va aprofitar la invisible campanya nacional socialista -amb un missatge difuminat i en mans dels alcaldes- per presentar a l'uníson i sense fisures el tripartit i la seva herència com l'eix del mal català.
"Prou de demagògia, prou d'hipocresia, prou de cinisme", exclamava Mas des de Tortosa davant de 800 militants i simpatitzants. "Surt l'altre dia el conseller Castells, el pitjor conseller d'Economia que ha tingut aquest país, a dir que fem alarmisme", deplorava el conseller d'Interior a la ciutat de l'expresident José Montilla, Cornellà. I, des de Solsona, Duran, exercint de secretari general de CiU, afegia que "qui ha creat alarmisme és el tripartit i el conseller Castells, que no ha estat capaç d'administrar bé les finances del país". Tres veus, una diana i un arsenal de dards candents per esquivar el debat de les retallades, que és el que interessa al PSC.
El líder de CiU els va anar llançant, afinant punteria, a les Terres de l'Ebre. Davant les acusacions que CiU vol desmuntar l'estat del benestar, Mas va recordar que els que es postulen com "els grans defensors" d'aquest model "són els mateixos que s'han deixat 30.000 expedients de dependència en un magatzem". I que davant les 1.245 noves places de mestres que Madrid no vol autoritzar, el PSC no mou ni un dit. Igual que amb el fons de competitivitat, que els socialistes -culpables de la "disbauxa", segons Mas- també reivindiquen però sense mullar-se al Congrés per no enfrontar-se amb el PSOE. "I això que són els mateixos que governen a Espanya. Ja té nassos", va etzibar.
Recuperant l'èpica
Perquè el míting no acabés marcat per les discussions polítiques, Mas va rescatar el to èpic de la seva campanya del 28-N, ara que sembla tan llunyana i que la crua realitat econòmica ha deixat tancada al calaix. "Feu una repassada a la història de Catalunya, quants moments difícils hem superat. Si gent que ens ha precedit amb menys instruments ha aixecat el país, nosaltres també ho farem", va dir solemne. I ja en clau local, va expressar que esperava tornar a les Terres de l'Ebre i trobar alcaldes convergents a les quatre capitals: Tortosa i Amposta -on CiU ja governa-, Gandesa i Móra d'Ebre.
De fet, els convergents esperen recuperar davant l'esquerra el terreny perdut la passada dècada pel seu suport al Pla Hidrològic Nacional per transvassar l'Ebre que impulsava el PP i que els ciutadans encara tenen present. Tot apunta que no hi haurà esglais a Amposta, on governen amb majoria absoluta, ni a Tortosa. L'alcalde, Ferran Bel, aspira a la majoria absoluta. El 2007 ja s'hi va quedar a només un regidor. De fet, CiU veu factible aconseguir les alcaldies de tots els municipis de Terres de l'Ebre, llevat de Flix. A Deltebre també caldrà veure si el joveníssim Lluís Soler -27 anys- és capaç de desbancar ERC i un dels seus barons territorials més poderosos, Gervasi Aspa.
En tot cas, les esquerres s'aferren encara als rèdits del PHN per frenar aquesta hegemonia i per això Mas va reivindicar per al 22-M el mateix suport que CiU va rebre a la zona el 28-N. "Som a la segona part del partit", va dir el president, a punt de marxar cap al Camp Nou.
