MadridZapatero és com aquell jugador d'escacs que té diverses partides simultànies en marxa i prova de no perdre'n cap. I, de moment, se'n va sortint. Ahir CiU va donar un cop de mà important al govern socialista per guanyar temps i afavorir el clima de diàleg amb els sindicats i modificar el sistema públic de pensions. Els nacionalistes i el PSOE van acordar que si s'ha d'elevar l'edat legal de jubilació sigui en un procés "progressiu". Oxigen perquè divendres el consell de ministres pugui prendre una decisió i seguir respirant políticament.
El Congrés va votar les recomanacions del Pacte de Toledo, que haurien d'inspirar la controvertida reforma. L'oposició va presentar una vintena de vots particulars per deixar molt clar que rebutja apujar per llei l'edat legal de jubilació als 67 anys, però ahir la majoria política els ho va tombar. El document que la comissió havia pactat al desembre no deia res d'aquest cavall de batalla precisament per salvar un consens de mínims entre tots.
Avalar la negociació
Si ahir hagués prosperat el no de les esquerres i del PP, l'escenari per a Rodríguez Zapatero hauria estat encara més complicat. D'entrada, s'hauria vist obligat a tirar pel dret en contra del criteri majoritari de la cambra baixa. Sobretot, però, la veu del Congrés hauria enfortit les reivindicacions dels sindicats i hauria allunyat l'acord.
Les converses, durant aquesta setmana decisiva, tenen més d'un escenari. El més important és el ministeri de Treball, on el titular del departament, Valeriano Gómez, prova a la desesperada de signar un principi d'acord que permeti seguir negociant amb els sindicats un cop aprovat el decret de les pensions. L'acostament espantaria el fantasma d'una altra vaga general a pocs mesos d'unes eleccions. La proposta pont que van pactar in extremis ahir al vespre el PSOE i CiU relaxa la situació i engreixa l'engranatge de les maratonianes converses de l'executiu espanyol amb els agents socials. Així mateix ho va admetre el ministre a la sortida del ple.
"Reforça l'objectiu d'un acord", va assegurar el diputat convergent Carles Campuzano. Ell mateix va negociar el suport socialista al seu vot particular després de travar un text per convèncer les dues parts. El document aposta per elevar l'edat legal de jubilació de manera "progressiva" i que no sigui de manera "homogènia i forçosa". Fonts del PSOE expliquen que, per ells, això significa que hi haurà persones que si han cotitzat un determinat nombre d'anys (al voltant dels 40) podran jubilar-se abans. A més, inclou els conceptes de "flexibilitat" i "gradualitat".
Pel responsable de Treball, la votació d'ahir, amb el suport també del PNB i de Coalició Canària, "avala" l'opinió del seu govern que cal endarrerir l'edat legal de jubilació. Avui la negociació continua i l'executiu de Zapatero avisa que, a banda de les pensions, sobre la taula hi ha un pacte més global.
El malestar de les dretes i les esquerres era evident. El PP estava molt molest perquè, tot i que van donar suport al gruix de les conclusions, considerava que els havien "colat" l'acord sobre l'edat legal, que no comparteixen. Pels grups progressistes -que Campuzano va titllar d'"esquerra conservadora"- el model que es posa en marxa situa "les bases de la privatització del sistema" i suposa actuar "al dictat d'un capitalisme no refundat, sinó reforçat". Pel portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, Zapatero s'ha "tornat a immolar a l'altar dels mercats". Amb ICV-IU estan, des d'ahir, encara una mica més lluny del president i més a prop d'apuntalar la mobilització. En aquest moment, ni la recuperació com a interlocutor de l'exministre Jesús Caldera, considerat representant de l'ala més socialdemàcrata del PSOE, sembla útil per refer els ponts polítics.
Una cambra de "gent pobra"
El camí per reformar el model de pensions està una mica més lliure d'obstacles, però en canvi no hi va haver acord per posar fil a l'agulla per anul·lar el règim especial de pensions de diputats i senadors, que poden accedir al 100% de la paga si han ocupat l'escó 11 anys. Aquesta és una compensació que cobren una vuitantena dels més de 3.000 diputats que hi ha hagut. El president del Congrés, José Bono, va enviar una carta als grups parlamentaris perquè li facin arribar un informe en 15 dies amb el que creuen que caldria modificar. Bono és partidari d'endurir les incompatibilitats i fer públic el patrimoni de cadascú.
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que no hi tenia cap inconvenient però va advertir que aquest tipus de debats poden acabar desmotivant la gent que vol dedicar-se a la política i conformar "una cambra de funcionaris i gent pobra".
Zapatero va enfilar ahir el camí de la Moncloa des del Congrés una mica més alleujat. Però la partida no s'ha acabat. I serà intensa.
