Director campus per la pau (uoc)Els conflictòlegs aprenem de la realitat, d'allò que fan les persones per conviure en pau i sense violència. El cas de les revoltes egípcia i tunisiana ha estat una lliçó magistral per a nosaltres: els ciutadans acostumen a ser pacífics, els estats, no. Aquesta setmana hem comprovat que els que tenen el poder fan un ús sistemàtic de la repressió, de la força, de la violència, de la por i de l'engany. En canvi, el poble no té interessos aliens ni ocults, el seu objectiu és clar: treballar per coexistir en pau, en llibertat i amb seguretat, i ser solidaris els uns amb els altres.
La ciutadania egípcia ha demostrat a la pràctica allò que la conflictologia explica de manera teòrica: que la millor via per resoldre els conflictes són els mètodes pacífics. Les solucions no violentes són les més barates i les més eficients a l'hora de superar un enfrontament. No podem obviar que la rebel·lió pacífica a Egipte ha estat directament protagonitzada pels ciutadans i promoguda majoritàriament per joves. Els seus impulsors no han estat ni els partits ni els sindicats ni les esglésies, que estaven molt més interessats a posseir quotes de poder que a transformar la societat per adequar-la a les necessitats i somnis de la població. Amb l'exemple d'Egipte també hem après un altra lliçó. La comunitat internacional té pocs escrúpols alhora de donar suport a règims corruptes, repressors i insensibles al benestar del seus pobles. Veiem com les grans declaracions democràtiques i valedores dels drets humans són més una decoració ideològica que una realitat. Només quan la ciutadania reclama, l'estat compleix. Els fonaments de la democràcia són la capacitat d'autodeterminació i d'autogestió del poble quan els poders són arraconats, incapaços de governar. Ens calen més ensenyances de pau com aquesta.
