Cleries promourà valors "sense adoctrinar"

BARCELONA.Quan encara cueja la controvertida reforma de la renda mínima d'inserció (RMI), el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va obrir ahir un altre front, el dels valors, que també s'endevina polèmic. El Govern pretén impulsar el Pla Nacional per a la Promoció dels Valors a Catalunya, que condueixi la ciutadania cap a principis "més sòlids i consistents". Són els termes que va utilitzar Cleries. El conseller, que va fer l'anunci a TV3 sense concretar com es reforçaran aquests "valors universals", va citar conceptes com l'esforç, la feina, la superació, el respecte, la convivència, el civisme, la generositat i la solidaritat. "Són valors col·lectius que, a Catalunya, sempre ens han definit", va afegir Cleries, que en els últims mesos ha estat a l'ull de l'huracà per l'enduriment que ha aplicat en els criteris d'accés a les prestacions socials, poc beneficiosos per als immigrants.

El conseller va obrir el debat i el seu departament va concretar els objectius que persegueix el pla, que serà una realitat en el termini de dos anys. Portaveus de Benestar van precisar que el projecte pretén promoure els valors que "defineixen la singularitat i la identitat" de Catalunya, "afavoreixen l'autoestima col·lectiva, i contribueixen a enfortir la convivència i la cohesió". El llistat de principis inclourà des del reforç de normes bàsiques de civisme fins al concepte de respecte intercultural. El Govern ha escollit la fórmula del pla nacional -i no la legislativa- perquè vol potenciar principis i no normativitzar. "No es tracta d'adoctrinar, no és cap imposició", va expressar Cleries per esquivar el debat ideològic. El Govern, però, haurà de concretar com transmetrà els valors i quin paper hi jugaran les escoles i el teixit associatiu. El conseller busca el suport del món acadèmic i de les entitats socials. Ciutadans, des del Parlament, va aconsellar-li que se centri a ajudar els "que estan en una situació precària".

Perplexitat i inquietud

El filòsof Josep Maria Terricabras es va mostrar sorprès ahir per la iniciativa empresa pel Govern. "El més normal és que els valors, des de l'esperit crític fins a la igualtat o el sentit democràtic, s'afrontin en l'àmbit de la formació", va raonar a l'ARA el catedràtic de la Universitat de Girona. Terricabras va recordar a la Generalitat que els principis es demostren amb l'acció de govern: "No s'ha de fer un catàleg de valors, perquè per propagar el respecte calen polítiques que el fomentin i no discursos. Per exemple, perquè els immigrants puguin viure amb dignitat, el camí no són les retallades socials". Jaume Cela, mestre i escriptor, va explicar que els valors que generen consens -des del respecte a la diversitat fins a l'esforç- ja són presents a l'escola. "El debat que ha d'afrontar el Govern és com omplir de contingut aquests valors que vol reforçar", va exposar Cela. El pedagog Greogorio Luri va afirmar que redactar una llista de valors i traslladar-los a l'escola difícilment generarà beneficis. Luri ho va sintetitzar així: "Els valors són conceptes teòrics, mentre que la virtut implica una exigència personal. Hem de posar exemples de conductes valuoses perquè una societat es defineix per quins són els seus referents".

Àngel Castiñeira, coordinador de la càtedra de lideratges i governança democràtica d'Esade, va admetre que la proposta és "interessant i descomplexada" si s'articula bé. "En societat pluralistes i complexes, resulta rellevant que discutim i decidim què podem compartir", va dir Espiñeira, involucrat en l'Observatori dels Valors, que promouen Esade i la Fundació Lluís Carulla. "En aquesta qüestió, però, és tan important la forma com el contingut", va afegir. Juli Palou, doctor en filosofia i educador, va rebutjar les imposicions: "Hem de ser receptius als debat, el problema és quan s'inculca un model. No és el mateix una moral imposada que una reflexió sobre l'educació moral".