Viure en un parc natural no té preu, aquí guanyes qualitat de vida, viure a Collserola és tranquil·litat. Aquests són alguns dels tòpics a què recorren els veïns que, després de molts anys d'indefinició, s'han trobat vivint ja oficialment dins d'un parc natural. La vida d'aquests privilegiats -almenys a ulls dels veïns que els envolten a l'àrea metropolitana de Barcelona- per força s'haurà d'adaptar a un canvi de costums que ja s'ha començat a produir i unes limitacions que la nova reglamentació anirà definint en els dos propers anys.
Els veïns dels barris de Sol i Aire i Mas Fortuny, a Sant Cugat del Vallès, tenen sentiments contradictoris, de satisfacció i incertesa, amb la nova situació. Satisfacció perquè després de més de 50 anys reivindicant la legalitat, els seus habitatges, molts dels quals es van construir després de la Guerra Civil, han quedat desafectats per la declaració de parc natural amb la creació d'una nova figura jurídica. Ara són una unitat dins del parc a través d'un espai de regulació especial (ERE). Incertesa perquè la declaració de parc natural estableix de termini fins al 2012 per acabar de tramitar, ordenar i regular els usos i normes del parc.
L'aïllament relatiu en què viuen els veïns de Collserola, a menys de deu minuts en cotxe de Barcelona i Sant Cugat però ja en plena natura, ha fet que, per exemple, la comunitat de Sol i Aire estableixi una comunicació molt estreta entre tots els veïns. "Nosaltres ens hem fet un grup d'autoprotecció i tenim un petit sistema d'alerta amb una sirena que si sona tres cops és per avisar que alguna cosa passa i ens obliga a reunir-nos tots els veïns al centre", explica el coordinador de l'associació de propietaris del veïnat, Manel Soler. Aquest grup d'autoprotecció va sorgir arran dels incendis que es van declarar a Collserola l'any 1994, en els quals el foc va arribar a tocar de la carretera i va posar en estat d'alerta els veïns que tenien les seves cases a primera línia de foc.
Carregats contra el foc
Actualment, el grup d'autoprotecció de Sol i Aire ja està curat d'espants; disposa de 500 metres de mànegues i diversos hidrants i programa de manera periòdica cursets de formació per als associats amb l'objectiu de poder actuar amb rapidesa i professionalitat durant el primer quart d'hora d'un incendi. Durant el període estival el grup també s'encarrega d'organitzar patrulles de vigilància per detectar possibles incendis i conductes incíviques com fumar dins del parc o encendre barbacoes fora de les zones permeses. A Sol i Aire la petita comunitat treballa conjuntament per millorar l'aspecte dels camins i també actua de manera coordinada en la neteja de les fosses sèptiques que utilitzen perquè no disposen de clavegueram. Més en clau de servei públic, els veïns s'organitzen pel que fa al servei de correu postal, la neteja de vorals i la preservació de l'espai.
Aparcament sí, fred també
No tot és idíl·lic en l'últim parc natural declarat a Catalunya. Hi ha molta feina per fer cada dia a banda de la feina de cadascú. Però els veïns consultats no canviarien per res el lloc on viuen. El president de l'associació de veïns de Mas Fortuny, Joan Canadell, no traslladaria la seva casa ubicada a la part més elevada del barri per un habitatge al centre de Sant Cugat o Barcelona. Canadell assegura que els avantatges de viure dins del parc són "la qualitat de vida que guanya la gent, la tranquil·litat que no s'ha de pensar on deixar el cotxe i el fet que es pot anar a passejar tranquil·lament" en un entorn privilegiat. Canadell, a la llista d'inconvenients, hi apunta "l'hivern molt fred o la incomunicació si cau una nevada". A Sol i Aire, en la cinquantena de cases que hi ha, el centenar de veïns mantenen un parer similar i s'enorgulleixen d'estar en contacte amb els senglars que tenen cada dia voltant per l'entorn de les cases, tal com diu Manel Soler, coordinador de l'associació de propietaris, que també adverteix possibles nous inquilins: "la família que opta a venir a viure a Sol i Aire ha de venir molt mentalitzada, perquè no tenim ni bars, ni supermercats, ni esglésies per resar".
Ni obres ni reformes
Els representants veïnals de Mas Fortuny i Sol i Aire són conscients que les normatives urbanístiques i ambientals vigents com el Pla Especial de Protecció de la Serra de Collserola, el Pla General Metropolità, el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) o la declaració de la Xarxa Natura 2000 també els prohibeixen fer cap tipus d'obra als seus habitatges ni cap futura ampliació urbanística en els barris. És la part més òbvia d'estar envoltats de natura i ja la tenien clara quan van construir les cases.
