BARCELONA.Moment clau en el judici més delicat dels tres als quals s'enfronta Baltasar Garzón. Ni les escoltes telefòniques a acusats per la trama Gürtel, ni els presumptes cobraments irregulars de part del Banco Santander per organitzar uns cursos acadèmics a Nova York. Res no desperta tant interès i alhora tanta polèmica com les investigacions dels crims del franquisme iniciades pel mediàtic jutge espanyol.
Avui està previst que Garzón declari pel tema davant el jutge del Tribunal Suprem que instrueix el cas, Luciano Varela, i haurà d'explicar per què va declarar-se competent per investigar els crims del franquisme malgrat que la llei d'amnistia del 1977 intentava girar full en aquest tema. Si Garzón no convenç el jurat, podria ser condemnat pel delicte de prevaricació per voler investigar els crims sense tenir competència per fer-ho, cosa que li podria costar fins a 20 anys d'inhabilitació.
L'acusació popular
Tres organismes són els que han denunciat el jutge Garzón de prevaricació: el sindicat ultradretà Manos Limpias, l'associació Libertad e Identidad i la Falange de las JONS. El partit feixista, però, va ser expulsat del procés perquè l'escrit d'acusació que va presentar contenia valoracions sobre el jutge, cosa que no permet el procediment. L'acusació, doncs, és exclusivament popular, ja que la fiscalia considera que Garzón és innocent i demana la nul·litat del judici contra ell.
El magistrat va iniciar el 2008 diligències per investigar els crims de la Guerra Civil i de la posterior dictadura franquista i, en particular, de les desaparicions de persones i els robatoris de nens, xifrats en 30.000 infants del bàndol republicà.
Baltasar Garzón està acusat de prevaricació, un delicte procedimental. Però organismes internacionals de defensa dels drets humans coincideixen en una cosa: que el que està en joc en aquest judici és la impunitat del franquisme i la possibilitat que en un futur els crims de la dictadura puguin ser jutjats.
