L'agost serà el mes de vacances per als bancs interessats a fer-se amb la intervinguda Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), com a mínim en aquest front. Les entitats esperen el quadern de venda que els ha de fer arribar el Banc d'Espanya, que prepara el banc d'inversió Merrill Lynch i l'elaboració del qual s'allargarà previsiblement fins al setembre.
El regulador té constància de l'interès dels grans bancs -el conseller delegat del Santander, Alfredo Sáenz, ho va deixar clar en la presentació de resultats de la setmana passada- i també d'algun banc mitjà i alguna caixa, però també sap que per col·locar la malmesa entitat alacantina li tocarà posar-se la mà a la butxaca. I és que el Banc d'Espanya ja va intentar buscar comprador per a la caixa a l'abril, però no va tenir èxit perquè els interessats exigien mecanismes per protegir-se d'eventuals pèrdues que encara no hagin aflorat en l'entitat. Dit d'una altra manera, cap entitat financera vol endur-se l'ensurt d'haver d'assumir sorpreses amagades en els comptes de la CAM.
Què demanen els possibles compradors al Banc d'Espanya? Doncs el que en terminologia financera s'anomena un esquema de protecció d'actius (EPA), és a dir, una fórmula per garantir a l'entitat que s'adjudiqui a la caixa valenciana una protecció davant la possible pèrdua de valor dels seus actius. Aquest mecanisme ja es va utilitzar en l'adjudicació de les altres dues caixes intervingudes: Caja Castilla-La Mancha, que va acabar a mans de Cajastur, i Cajasur, que va adquirir la basca BBK.
Retenir els estalvis
La CAM disposa des del dia que va ser intervinguda d'una línia de crèdit independent de 3.000 milions d'euros per cobrir la fugida de dipòsits, una situació que s'ha produït en els darrers mesos tot i que les autoritats asseguren que els clients de la caixa d'Alacant no han de patir pels seus diners. A aquest import se li hauria de sumar previsiblement l'EPA, que encara ha de ser definit.
Els experts estimen la xifra d'aquest programa de garanties en uns 3.000 milions més d'euros. Ho calculen agafant les pèrdues latents contemplades en el pitjor escenari dels tests d'estrès (6.247 milions d'euros) i sumant-hi la recompra de les quotes participatives de l'entitat a borsa (uns 300 milions més) i finalment descomptant l'import que l'entitat rebrà amb l'entrada del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), és a dir, 2.800 milions d'euros.
En aquest sentit, el Banc d'Espanya també ha posat fil a l'agulla per mantenir ben informats els interessats en la CAM. És per això que ha encarregat una auditoria d'urgència per esbrinar fins a quin punt s'han deteriorat els actius de la caixa en els primers set mesos, que corresponen a alguns dels moments més complicats pels quals ha passat l'entitat. Aquest periple inclou des de les dificultats per fer front a la reforma en la qual participa tot el sistema financer espanyol -la CAM va intentar integrar-se en una fusió de caixes que no va veure clar el seu funcionament si la incloïen en el procés- als escàndols de gestió i de caire més polític que s'han anat destapant en els últims temps.
Amb tots aquests problemes a sobre, ¿què busquen entitats com el Santander, BBVA, Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Popular o fins i tot Cajastur o Ibercaja? Bàsicament, preu. Tant si alguna entitat aconsegueix el control de la valenciana com si el regulador opta per trossejar-la i vendre-la per parts, els interessats esperen poder aconseguir comprar-la a preu de ganga. El desenllaç podria arribar ben ràpid, tot just després de vacances.
