"Comprar el pis aquí va ser una equivocació"

BADALONA.Per l'habitatge van pagar prop de 300.000 euros, un preu que consideraven assequible en temps de bonança econòmica. Avui, però, se'l vendrien, tot i que són conscients que no en recuperarien la inversió. Xavier León, enginyer industrial de 33 anys i responsable de logística d'una empresa multinacional, parla clar: "Comprar el pis aquí va ser una equivocació. Si haguéssim de prendre la decisió ara, no ho tornaríem a fer. Sabem que hi perdrem diners, però hem pensat de mirar altres pisos". Ell i la seva parella, Eva Lambea, que té 29 anys i és doctora en biologia humana, exemplifiquen la resignació dels veïns de la Salut. Viure al barri demana paciència. A ells se'ls acaba.

La convivència amb els gitanos romanesos no és senzilla. Ho subratllen. Però quin discurs polític satisfà la parella, amb estudis i feines estables? Lambea raona: "La meva realitat no és la del PP. Però estic convençuda que aquí guanyaran vots. Ells assenyalen el problema i no m'han dit què faran per solucionar-lo. La qüestió és que, a nosaltres, la política d'immigració dels altres partits no ens arriba". Entén que les respostes a certes inquietuds veïnals s'escapen dels recursos de l'administració local: "Aquest és un barri que té tots els serveis, però que s'ha degradat molt". "Nosaltres no fem vida al carrer, tenim la sensació com si ja no hi encaixéssim", descriu León, amb gest de demanar disculpes. "Quan entrem al pis ens oblidem dels problemes", afegeix l'enginyer, que coneix la realitat de la zona perquè és de Llefià.

La parella es pregunta per què és complicada la convivència amb certs col·lectius. Parlen d'actituds incíviques, de pisos pastera, de problemes a les escales i de brutícia al carrer. L'enginyer afirma: "Aquí hi ha molta immigració. Molts s'integren, però amb els gitanos romanesos és molt difícil. No respecten les normes bàsiques de civisme. A vegades em pregunto on és el límit". "Em sap greu dir-ho així, però això no millorarà", sentencia León.