LA FI DEL BERLUSCONISME
Crònica 10/07/2011

Concita de Gregorio: "Berlusconi s'acaba però queda la idea que tot està en venda"

Participació "Hem fet un diari obert i participatiu, i això fa por a molta gent" Diners "Tenint el poder mediàtic, el Cavaliere ha fet política com qui fa negocis"

Jordi Benavente
2 min
De Gregorio en una conferència de la UPEC, dilluns, a Barcelona.

La periodista Concita de Gregorio ha dirigit el diari L'Unità - fundat el 1924 pel líder comunista Antonio Gramsci- durant els tres últims anys, i l'ha modernitzat a fons. N'ha canviat el format, ja que ha passat del llençol al tabloide; ha multiplicat per cinc el trànsit a la seva web; l'ha obert als lectors donant suport a causes com la justícia social, l'accés al treball o el respecte a les dones; i l'ha convertit en un dels assots mediàtics del berlusconisme en denunciar la corrupció econòmica i moral del govern del Cavaliere . Aquesta setmana va participar en les jornades de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC).

Derrota a les municipals; resultats adversos en els últims referèndums... És la fi de Berlusconi?

És una lenta agonia, però sí, sembla que s'ha acabat. Hi ha un moviment social de base molt popular que ja ve d'anys i que sembla que per fi ha derrotat el berlusconisme. Però encara ens fa por anunciar-ho.

Molts italians han dit prou.

Sí. La conclusió que podem treure dels resultats dels últims referèndums [sobre la privatització de la gestió de l'aigua, l'energia nuclear i el "legítim impediment" amb què Berlusconi pretenia poder al·legar motius d'agenda política per no assistir a judicis pendents] és que els ciutadans han descobert que poden retirar la confiança als polítics que van votar, sempre que se sentin traïts o enganyats.

I hi pot haver berlusconisme sense Silvio Berlusconi?

No. Però el model del poder dels diners encara és viu. El convenciment que tot està en venda s'ha incrustat a la societat i necessitarem uns quants anys per fer neteja. Berlusconi ha convertit la política en un exercici comercial, i ha aconseguit que molts italians l'admirin i vulguin ser com ell. Tot plegat ha pervertit els valors que transmetem als més joves. Abans que un currículum, moltes nenes de 16 anys prefereixen tenir un book fotogràfic per optar a entrar a Gran Hermano o ser ballarines a la televisió.

I tot gràcies al control de Berlusconi sobre les principals cadenes de televisió públiques i privades.

Abans de ser polític era un empresari amb judicis pendents per corrupció. Tenint el poder mediàtic, va invertir en el partit Forza Italia com si fos un negoci, ell que sempre ha estat un bon venedor. A més, estava relacionat amb la maçoneria, tenia les seves aliances a l'ombra. L'esquerra no va saber com reaccionar a temps a les seves pallassades, i va errar no al·legant un conflicte d'interessos: l'home més poderós del país [posseeix productores audiovisuals, editorials, equips de futbol] no pot ser primer ministre.

Però des de L'Unità vostè ha combatut aquest sistema corrupte.

Crec que sí. Molts dies els diaris de dretes em criticaven en portada. Els fa por un model femení fort, que diu coses que s'han de dir, sense interessos econòmics o polítics al darrere. No entenen que no tothom està en venda, que els diners no poden callar-ho tot.

Per què, doncs, el Partit Democràtic [principal opositor i proper a l'empresa que gestiona L'Unità] ha prescindit de vostè?

Perquè a l'esquerra també hi ha conservadors que temen tot el que és obert i participatiu. Nosaltres fèiem un diari comptant amb els lectors, i això feia por a molta gent.

stats