Crònica 10/05/2011

Convivència a canvi de vots

Ferran Casas
3 min
Convivència a canvi de vots

Contra el populisme, contra la xenofòbia i contra els nacionalismes (òbviament no els d'estat) que amenacen Europa. Va ser el fil conductor dels discursos de la lluïda celebració del Dia d'Europa ahir a Madrid. Mentre que l'alcalde de la capital, Alberto Ruíz Gallardón, del PP, defensava els valors fundacionals de la Unió enfront de "propostes obertament antieuropees que tenen suport electoral en alguns països", a Badalona el seu company Xavier García Albiol seguia la cursa cap a l'alcaldia amb un discurs marcadament xenòfob i populista en la línia de l'extrema dreta de la vella Europa (ara autodefinida com a identitària ).

El PP és conscient que la seva proposta, a Catalunya, té sostre de vidre si pivota sobre el discurs espanyolista que atien Esperanza Aguirre o José María Aznar i que tolera Mariano Rajoy. Amb les cendres de l'Estatut fumejant, el seu desacomplexament espanyolista encara causa rebuig a una immensa majoria. Per això els populars catalans han deixat fora de l'agenda temes estel·lars a Espanya com Bildu o la "unitat nacional". I, com que és molt similar, tampoc poden confrontar el seu model econòmic al de CiU, com sí que fa Rajoy amb Zapatero.

En canvi, el problema de la immigració, barrejat amb una crisi que castiga les classes populars del cinturó que tradicionalment han votat l'esquerra, és camp abonat (i quasi exclusiu) per sumar nous votants als tradicionals i aspirar a alguna alcaldia o equip de govern metropolità. Al territori, la seva presència seguirà sent testimonial.

És per això que la cúpula a Catalunya no té manies a l'hora de donar tot el suport a Albiol, erigit en referent municipalista. De fet, el secretari general, Jordi Cornet, tanca la llista del PP a Badalona, el millor exponent del seu particular laboratori. Allà, com si es tractés de Vic i de la Plataforma de Catalunya (PxC) de Josep Anglada, els partits de tradició democràtica ja han format un cordó sanitari per allunyar-lo del govern.

A Barcelona, tot i que amb menys contundència verbal i un discurs un pèl més ampli, Alberto Fernández Díaz proposa més o menys el mateix a l'hora de perseguir immigrants, il·legals o no. El candidat del PP a la capital va proposar expulsar els delinqüents extracomunitaris "independentment de la seva situació legal" per "assegurar" la convivència.

El precedent de Ca n'Anglada

Tot i els problemes, Catalunya no presenta, per ara, mal balanç. El 1999 després dels incidents de Ca n'Anglada (Terrassa) entre marroquins i altres veïns i skin heads , els genets de l'Apocalipsi van pronosticar que el conflicte acabava de començar i aniria a més. Dotze anys després, els incidents són comptats malgrat que han arribat a Catalunya més d'un milió d'immigrants.

Ricard Zapata-Barrero, professor de ciència política a la UPF i autor de Fonaments dels discursos polítics sobre immigració, apunta que la "política porqueria" que practiquen el PP o la PxC "recorre a les emocions i dóna als rumors valor de realitat" amb l'argument de "dir la veritat mentre la resta calla". Acusar els altres partits de no atrevir-se a dir les coses pel seu nom és un clàssic. "Parlant clar" és el lema d'Albiol i Sense mordassa i sense vel és el títol del llibre en què l'ultra Anglada va plasmar el seu discurs.

A Vic, l'anterior alcalde, Jacint Codina, d'Unió, va optar per treballar el problema de la immigració però amagar-lo, per no parlar-ne i intentar anul·lar així Anglada. No se'n va sortir. L'actual, Josep Maria Vila d'Abadal, del mateix partit, no l'evita malgrat que mesures com negar el padró als sensepapers se li hagin escapat de les mans i hagin estat censurades. Vila d'Abadal ha afirmat que si la ciutat deixa de votar PxC "serà senyal que ho hem fet bé". Anglada lidera l'oposició amb quatre regidors i ha condicionat l'alcalde fins al punt que Vila d'Abadal va dir fa poc que Vic havia d'encapçalar "un moviment identitari" català.

Anglada, al territori

En la precampanya, la PxC s'ha fet menys visible a la capital d'Osona (on el PP no existeix) deixant a la resta, que mantenen vigent el cordó sanitari, més calma. Anglada, que ha fet més de 100 llistes a Catalunya (el 2007 només va obtenir 17 regidors), està enfeinat fent territori. Però ho tindrà complicat: el seu rival, el PP de Catalunya, és més poderós i tampoc té complexos.

stats