Cooperants en el punt de mira
Els cinc segrestos de cooperants en només deu dies reobren els dubtes sobre les condicions de seguretat de l'activitat internacional de les ONG. Les entitats admeten que es replantegen la seguretat.
Barcelona.Tenen clar que no és el mateix Zimbàbue que Somàlia, per exemple, i que el risc zero, en el terreny de la cooperació internacional, és un impossible, sobretot en determinades zones, com ara Mali, Níger o Mauritània. Però la successió de segrestos ha posat els cooperants en alerta. "Tots els debats sobre seguretat estan discutits des de fa anys i treballem amb protocols molt clars i estudiats, però és evident que cada situació obliga a fer un replantejament", explicava ahir Francesc Mateu, president de la Federació Catalana d'ONGs. Un replantejament que, segons apunta, sempre passa per debatre si s'hauria d'haver passat abans a un nivell d'alerta superior perquè els moviments en camps de refugiats "segueixen ordres molt estrictes", com ara complir uns horaris fixos i moure's en grup.
El risc, no obstant això, hi és sempre, perquè, com explica Mateu, "tothom ha viscut alguna situació en què veus clar que te la jugues". "En el camp de l'ajuda humanitària, ens trobem amb un dilema constant i som conscients que si abandonem, deixem desatesa molta gent", apunta. Des d'organitzacions com Asamblea de Cooperación por la Paz defugien ahir "l'alarmisme", tot i admetre que seria necessària una "reflexió sobre per què ha empitjorat la situació en aquests països", com remarcava Mercedes Morillo, coordinadora de cooperació. Recorda que l'organització va perdre marge de maniobra arran del segrest dels tres cooperants de Barcelona Acció Solidària, quan es van extremar les mesures a la zona i van deixar de poder visitar alguns projectesin situ.
Sense autoria confirmada
Metges Sense Fronteres reitera la necessitat de prudència perquè encara no hi ha notícies sobre l'autoria del segrest de Mone Serra i Blanca Thiebaut, i la ministra d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez -que avui viatja a Rabat com a cap de la diplomàcia espanyola-, s'afegia ahir a aquesta proclama pel que fa al segrest, dissabte a la nit, del mallorquí Enric Gonyalons, la madrilenya Ainoha Fernández i la italiana Rossella Urru en considerar una "simple especulació" atribuir l'acció a Al-Qaida perquè encara no hi ha cap grup que l'hagi reivindicat.
Aquesta incertesa ha fet incrementar el neguit d'alguns cooperants, com Montse Saboya, que fa gairebé 20 anys que treballa amb diferents organitzacions com Metges Sense Fronteres i Unicef. Saboya explica que la situació ha canviat molt els últims anys: "Ara els cooperants estem en el punt de mira", assegura. "Abans el risc hi era, però no el sentíem tan a prop. Tenim clar que, amb la nostra feina, assumim cert nivell de risc, però la cosa està creuant la línia", explica aquesta cooperant, que situa en la irrupció de la branca d'Al-Qaida al Magrib un punt d'inflexió important. A l'altre plat de la balança hi posa la gran inversió que han de fer les organitzacions en seguretat, que "en alguns casos pot ser equiparable a l'ajuda final que s'envia als països", i que sovint "els cooperants acaben vivint al marge del país, aïllats en zones protegides".
Dolors Danés, responsable de projectes de cooperació de Món-3, explica que últimament s'han vist obligats a canviar la manera de treballar en països com Mauritània. L'entitat hi té presència des de fa més de 20 anys, i sempre ha intentat que personal local vagi ocupant el lloc dels expatriats, però recentment aquest procés s'ha accelerat i fins i tot han deixat de fer-hi visites puntuals: "Quan inicies un nou programa, sempre envies algú d'aquí, i últimament no fem ni això. Fem venir els responsables locals a Barcelona per fer les reunions de feina". A més, la responsable de projectes de cooperació de Món-3 apunta que "a les ambaixades els preocupa molt que hi hagi aquests segrestos i que s'hagin de pagar aquests rescats".
Condicionats pels pagaments
Aquests pagaments també preocupen el president d'IGMAN - Acció Solidària, Francesc de Dalmases, que assegura que "anar amb passaport espanyol és un molt mal negoci". De Dalmases pensa que "per als catalans sempre ho ha estat", però afegeix que "a banda de posicionaments polítics, després del segrest de l'Alakrana i de tot el que ha succeït, el missatge que s'ha generat és que l'estat espanyol paga". Per al president d'IGMAN - Acció Solidària, "això és un fet que és evident, i afecta". Arran dels pagaments de rescats, hi ha determinats passaports que "poden ser més proclius" a convertir-se en objectius.
Actualment a Catalunya, on es prioritza des de fa anys la feina de les persones i organitzacions dels països receptors de l'ajut, hi ha unes 250 persones que es dediquen a la cooperació internacional -tant en projectes d'emergència com de llarga durada-, mentre que al conjunt de l'Estat aquesta xifra s'eleva fins als 2.300 i el país que encapçala el rànquing, segons els fons executats -amb les últimes dades de la Coordinadora d'ONGs per al Desenvolupament a la mà-, és el Perú, seguit de l'Equador i Bolívia.
