La grossa de Vic encara porta cua

VIC.Fred. El termòmetre marca per sota dels zero graus i a El Cau del Drac els primers clients esperen a la finestreta per comprar algun dècim de la Loteria de Nadal. Glaçat també es va quedar en Miquel Colina, responsable de l'administració del carrer Manlleu de Vic, quan el 22 de desembre del 2005 seguia per ràdio el sorteig de la grossa. Va haver d'escoltar dues vegades la cantarella del 20.085 per reaccionar. "Coi, però si és el nostre!", va cridar, tot i que estava sol al local. Havia repartit 510 milions d'euros, "una bestiesa de diners", recorda.

Cinc anys després aquell premi encara porta cua. Va donar moltes alegries però també maldecaps, que ara han convertit la grossa de Vic en un tema gairebé tabú a la capital d'Osona. Pocs en volen parlar, però la cua de clients va creixent a l'administració número 3. "I si em toqués...", sospira una dona. Molts vigatans ja tenen la resposta: creixen els amics però també els enemics. Saben de què parlen. A Vic ha tocat la grossa quatre vegades. A més del 2005, que és quan la loteria va augmentar els números dels 66.000 als 85.000, també va tocar el 1972, el 1988 i el 2007.

"No en vull ni sentir a parlar"

Tal com marquen els tòpics, el premi del 20.085 va ser molt repartit perquè, a banda de les vendes a la finestreta i a molts abonats –és un número fix d'El Cau del Drac–, se'n van fer participacions per al Club Patí Masies de Voltregà, per als bars Ronda, Cal Curt, Can Pamplona i, fins i tot, per a una empresa de Sabadell. I de tot plegat n'extreu una lliçó, que des d'aleshores no es cansa de repetir, en Miquel Colina: "La loteria només és teva si l'has pagat i la tens a la butxaca".

I sinó que els ho expliquin als responsables del club de patinatge de les Masies de Voltregà, una de les entitats que va vendre participacions de la grossa. "Un reportatge dels cinc anys del premi de la loteria? No en vull ni sentir a parlar", ens diu el seu president, l'Andreu Corominas. I tal dit, tal fet. No en parlen. Massa històries al darrere, de gent que en volia comprar però que a última hora se'n va oblidar, d'altres que es pensaven que els en guardaven i d'uns pocs, segurament desesperats, que asseguraven que havien perdut la butlleta. "Vam passar dos mesos infernals", recorden ara des del club.

Aquest sentiment agredolç el tenen també en Joan Cesari i la Carme Crivillers, del bar restaurant Can Pamplona. Van repartir 150 milions d'euros entre la seva clientela. "Els primers dies vam tenir uns 'pollastres' de mil dimonis", recorda ara en Joan. Persones que apareixien assegurant que havien perdut la butlleta, clients habituals que els feien mala cara perquè no n'havien comprat... es repetia la història. "Però hem dormit sempre molt tranquils perquè totes les paperetes es van cobrar i, per tant, ni se n'havia perdut cap ni havia passat res estrany", matisen en Joan i la Carme.

L'ensurt: perdre la butlleta

L'anècdota la va protagonitzar un client de l'establiment que no trobava la participació i es pensava que l'havia guardat a la furgoneta que feia servir per treballar. "La va arribar a desmuntar peça per peça per buscar la papereta i estava desesperat, fins que un dia va agafar un altre cotxe que té i quan va baixar la visera per protegir-se del sol li va aparèixer la butlleta allà, immaculada", expliquen des de Can Pamplona. Records agres, però també dolços: "Aquests cinc anys he sigut molt feliç i si no ens hagués tocat la loteria segurament ara ho estaríem passant malament", admet en Joan Cesari.

Mentrestant, a Cal Curt i al Ronda no hi ha cap rastre dels afortunats del 2005, que es van traspassar el negoci. A l'administració d'El Cau del Drac la majoria explica que la grossa li ha canviat la vida. El mateix Miquel Colina n'és un: "Ni tan sols pensava quedar-me portant l'administració perquè era el negoci dels pares i jo volia estudiar fora". Però aquell 22 de desembre de 2005 tot va fer un tomb. Tres anys abans ja havien repartit alguna sèrie del primer premi de la Loteria del Nen, però l'impacte va ser molt menor. I encara el 2007 van tornar a vendre una sèrie de la grossa. Però res comparable a l'impacte del premi del 20.085. Un número que encara venen i que molts segueixen fent cua per comprar. "A mi em va tocar i per què no pot tornar a sortir?". Doncs és veritat.