THE NEW YORK TIMES / PEQUÍNUna llarga disputa entre agricultors i autoritats locals al sud de la Xina s'ha convertit aquesta setmana en una autèntica rebel·lió. Els pagesos han expulsat els representants governamentals, han aixecat barricades i han començat a defensar-se amb armes de fabricació casolana. El conflicte de Wukan, una ciutat costanera de 20.000 habitants prop del cor industrial del país a la província de Guangdong, es va intensificar dilluns després de saber-se que un dels representants designats per negociar amb el Partit Comunista havia mort sota custòdia policial. Les autoritats van dir que un atac de cor havia acabat amb la vida d'aquest home de 42 anys, però els familiars van assegurar que el cos presentava senyals de tortura.
Els agricultors van aixecar barricades per impedir l'accés de la policia a la ciutat i evitar més detencions i van assegurar que els antiavalots bloquejaven la distribució d'aliments i aigua potable en un intent d'ofegar la revolta.
Els brots d'agitació social a la Xina són cada vegada més comuns, un reflex del descontentament creixent entre la població per l'augment de les desigualtats socials i la corrupció política en el marc d'un sistema judicial que no respon. Però la contestació de Wukan, que va començar al setembre, és inèdita per la durada i el seguiment que té.
Més "incidents de masses"
L'any passat hi va haver a la Xina 180.000 esclats del que els sociòlegs descriuen com a "incidents de masses": vagues, aturades, manifestacions i enfrontaments violents que s'han multiplicat al ritme vertiginós de l'expansió econòmica de la Xina. A meitat dels 90, el govern va situar el nombre d'aquests episodis en menys de 10.000.
"La gent no confia en la justícia i creu que quan els fan mal és millor callar", explica Martin K. Whyte, un sociòleg de Harvard especialitzat en els costums socials xinesos. Algunes protestes socials estan motivades per la contaminació creixent, d'altres per l'impagament de salaris o, fins i tot, per la brutalitat policial. Un dels principals motius de malestar -és el cas de Wukan- són les expropiacions forçoses de terres que porten a terme inversos privats molt ben connectats amb els funcionaris del govern.
El descontentament a Wukan ve de lluny. Les expropiacions de terres per alimentar econòmicament les administracions locals que estan en fallida van començar a la dècada dels 90. Segons els càlculs dels agricultors, més de 1.000 hectàrees s'han revenut a promotors de pisos i polígons industrials.
La ira va explotar al setembre quan milers de persones van sortir als carrer per protestar contra un projecte urbanístic pel qual el govern va cobrar 120 milions d'euros. A més de demanar un retorn per la població, els manifestants van reclamar la celebració d'eleccions municipals.
Després de dos dies de protestes i diverses càrregues policials, dos responsables municipals van ser destituïts i les autoritats xineses van iniciar una negociació amb representants dels manifestants. Un d'aquests és el que va morir en mans de la policia dilluns. I la ira s'ha tornat a desencadenar.
