THE NEW YORK TIMES / PARÍS.Fa només uns mesos, els bancs de tots els països venien grans quantitats de bons dels governs europeus que perdien valor enmig de la flamarada de la crisi del deute sobirà a tot el continent. Mentre que el temor s'ha alleujat des de llavors, els llums d'alarma s'han disparat a Espanya i Itàlia -considerats els dos països més susceptibles de patir una segona onada de problemes importants- perquè els seus bancs s'estan carregant de deute sobirà dels seus governs.
Les noves dades mostren que els bancs espanyols i italians han comprat un deute enorme d'ençà que el Banc Central Europeu va deixar diners durant l'hivern a les institucions financeres a un tipus d'interès baix, amb l'esperança que els bancs poguessin comprar bons dels seus governs i rebaixar el cost dels diners demanats, encara que ha pujat de manera ràpida, fins als nivells que van forçar Grècia a ser rescatada.
Des del novembre fins al febrer, un període en què el BCE va prestar un bilió d'euros a 800 bancs europeus, els bancs espanyols van incrementar les seves compres de deute en 68.000 milions d'euros i els bancs italians en 54.000 milions d'euros. La majoria de compres van ser en deute dels seus propis països. El que ha provocat aquestes compres és un cost més baix del deute sobirà i van evitar que Espanya i Itàlia demanessin ajuda financera als seus socis europeus, com a mesura de salvament, cosa que va passar amb Grècia. Però també s'han incrementat, alhora, els riscos, lligant la salut dels bancs, la seva estabilitat, amb el destí dels seus governs.
Diferents analistes han advertit del que està passant. Un grup de bancs, com Société Générale, Barclays i Credit Suisse, han detectat el problema. En un comunicat als seus clients, Société Générale assegura que la connexió "entre el risc bancari i el risc sobirà s'ha incrementat".
El mateix comunicat adverteix que l'exposició al deute sobirà és cada vegada més tòxic, a mesura que països com Espanya i Itàlia presenten dades negatives per la seva necessitat de reduir el dèficit, fent profundes retallades i augmentant els impostos.
Espanya s'està movent ràpidament cap al centre de la tempesta. L'atur s'acosta al 23% i el juvenil al 50%. El govern espanyol que presideix Mariano Rajoy afronta canvis importants, després de presentar les retallades en el pressupost del 2012. El país està passant per la seva segona profunda recessió en tres anys.
I, al mateix temps, els bancs no estan facilitant crèdits per millorar l'economia. "Els bancs estan prestant als seus governs, però no sembla que ho facin per afavorir els negocis", afirma Credit Suisse en la seva nota. Els bancs espanyols encara mantenen la càrrega de les hipoteques amb problemes, una vegada desinflada la bombolla immobiliària que ha patit el país. Els analistes consideren que el sentiment dels inversors és ara més fràgil, que l'optimisme de fa un parell de mesos s'ha transformat en pessimisme, encara que les condicions de l'eurozona no són ara tan dolentes com fa uns mesos enrere. Diversos economistes esperen una lleugera recessió i no una de profunda, com temien, gràcies també al fet que els Estats Units s'estan recuperant.
Malgrat tot, encara que el president de la Reserva Federal dels EUA, Ben Bernanke, hagi dit que els problemes financers d'Europa s'estan superant, els analistes consideren que els governs han de convèncer de manera urgent els inversors del fet que les mesures adoptades per reforçar la unió de l'eurozona, superar els problemes del dèficit i millorar la competitivitat, van en la bona direcció.
Les borses a Europa i a Wall Street van caure la setmana passada, enmig de la crisi del deute a Europa. Els tipus d'interès dels bons espanyols van pujar fins al 5,86%, quan al gener estaven al 4,6%.
El problema és que els bancs no compraran bons quan el BCE aturi el seu programa de préstecs. I els inversors estrangers, com el govern xinès, no s'han interessat pels bons espanyols o italians. Els tipus d'interès pel deute espanyol es podria disparar, encara que potser no arribi al 6,7% que es va pagar en el moment més complicat de la crisi. L'analista de Credit Suisse Michelle Bradley assegura que la connexió entre els governs i els seus sistemes bancaris es reforça, i això preocupa.
