Creixement o atonia
El mateix president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha admès que tot va canviar el 12 de maig del 2010. El Congrés aprovava, amb l'abstenció de CiU i el vot en contra del PP, les dures mesures d'austeritat que exigia la UE. Des de llavors, amb moltes dificultats, Espanya està aconseguint una certa tranquil·litat per part dels mercats. Portugal va acceptar ahir, finalment, el rescat europeu, i en els propers dies i setmanes es podrà comprovar si Espanya és fora dels focus d'inversors i especuladors. En bona mesura ja és fora, amb una disminució notable del preu que els mercats cobren per prestar crèdit. En bona part es deu a la determinació del govern espanyol i a la credibilitat que s'ha guanyat. El realisme que va mostrar ahir la vicepresidenta Elena Salgado hi contribueix, però mostra al mateix temps el problema: només amb reformes valentes l'economia podrà aixecar el vol, amb creixements forts que puguin eixugar les xifres d'atur. Si no es fa el perill és l'atonia, un llarg camí d'anar fent, que empobrirà lentament el país.
