Creixen els estudiants de català a Madrid

Madrid.Hi ha un altre Madrid que no apareix a determinats canals de televisió i que veu Catalunya no pas com un enemic, sinó com una oportunitat. Darrerament la crisi econòmica ha estimulat més persones que viuen a la capital espanyola a aprendre català. L'objectiu és ampliar fronteres laborals i poder enviar currículums a Catalunya amb més garanties d'èxit.

Anna Nin és coordinadora de les aules de català a Blanquerna, el centre cultural de la delegació de la Generalitat a Madrid, i coneix molt bé la situació. "De l'últim parell d'anys cap aquí, hi ha un gran nombre d'alumnes que aprenen català moguts pel fet d'estar a l'atur i que volen ampliar el seu camp professional". Si ens mirem les xifres, es constata un interès creixent per la llengua, en què influeixen qüestions com la laboral, i que ha obligat a ampliar l'oferta. Al curs actual hi ha inscrits 299 alumnes, mentre que el 2006-2007 n'hi havia 158 de matriculats. És a dir, gairebé s'han duplicat. I l'augment de demanda s'accelera: del curs passat a aquest, l'increment ha suposat 40 nous estudiants de català.

En total a Madrid estudien català de manera reglada unes 500 persones: al Cercle Català hi ha una setantena d'alumnes i a l'Escola Oficial d'Idiomes Jesús Maestro, finançada per la Comunitat de Madrid, 150. El cap del departament de català d'aquest últim centre, Narcís Selva, també acredita l'augment per motius laborals. Explica que hi ha més persones que s'apunten als cursos "perquè estan a l'atur i, per tant, tenen més temps i més interès per trobar feina". Les 25 places dels cursos bàsics estan plenes. Aquesta dada és important perquè significa que són persones que "comencen de zero", molts dels quals, gent jove sense coneixement previ del català. Segons diu, temps enrere hi havia molts alumnes que havien anat a viure a Madrid feia anys i que de grans es volien "treure l'espina" d'aprendre a escriure la seva llengua. Ara això ha canviat. El perfil és més pragmàtic i en molts casos sense vincles familiars amb el país.

Maria Lluïsa Serra, que fa classes a Blanquerna, també confirma que "des de l'any passat hi ha molta gent a l'atur, disposada a anar a treballar allà on els surti feina i a enviar currículums a Catalunya per si hi ha sort". Per l'Anna Nin, "la millora professional i la possibilitat de presentar-se a unes oposicions a Catalunya són dues constants" que motiven moltes persones que viuen a Madrid a fer el cop de cap.

No tots són madrilenys. També hi ha persones vingudes de Bolívia, els Estats Units, Romania o Austràlia. En aquests casos estan acostumats a la mobilitat i tenen pocs problemes per desplaçar-se a Barcelona si hi troben feina

Bona formació

Els responsables de les aules de català admeten que la tipologia de l'alumnat és molt heterogènia, sobretot pel que fa a l'edat. Els últims anys hi ha hagut un cert canvi. Han arribat als cursos més joves amb estudis universitaris i adults amb un nivell de formació sòlid. Com explica Nin, cal tenir en compte que el certificat dels estudis de català pot servir perquè alguns puguin "ascendir a la seva empresa".

L'estudi de la llengua i les ganes de viure i apreciar Catalunya són un peix que es mossega la cua. "Són persones sense cap prejudici, i si en tinguessin algun, els marxa", explica Nin. És més, "els amoïna quan van a Catalunya per practicar i troben que els parlen en castellà". A vegades, la passió pel país acaba portant algunes persones a Blanquerna. És el cas de Cristina Marinescu, de Romania, que aprèn català -i el parla bé- perquè és una devota de Josep Carreras i es va prometre a si mateixa conèixer la llengua del seu ídol.

Gent emprenedora que veu el català amb molt bons ulls.