"Criticar el primer ministre és ofendre els hongaresos"

CORRESPONSAL A BRUSSEL·LESQuan va sorgir la polèmica sobre la llei de mitjans hongaresa vostè va dir que tothom havia opinat sense conèixer la norma realment.

Aquest va ser el problema. Quan vam fer la presentació de la presidència hongaresa totes les preguntes van versar sobre la llei de mitjans. I encara no hi havia cap traducció oficial disponible! La Comissió Europea, que desconfia de l'adequació de la llei amb les normes europees, va ser la primera a demanar-ne una traducció...

Sí, i de seguida vam respondre a les seves demandes. Volien estudiar el text, i els contactes amb Brussel·les han estat molt fluids. Fa una setmana ens van enviar una carta amb els punts sobre els que necessiten aclariments abans d'emetre el seu dictamen.

I quins són?

Que quan una televisió fora d'Hongria emet una informació dirigida principalment als hongaresos cal que es registri primer i que respecti el principi d'informació equilibrada. Estem preparant ja les respostes i pensem que quedaran satisfets a Brussel·les amb les explicacions.

Què vol dir informació equilibrada?

A la resta d'Europa no hi ha una definició del que significa i fins i tot a molts els pot sonar malament. Però significa que si un mitjà exposa l'opinió d'una part en un conflicte, també ha de donar l'opinió de la part contrària. Ho reconeix el nostre Tribunal Constitucional.

Com afecta la llei a la premsa estrangera? Podem escriure el que vulguem des de Catalunya sobre el Parlament de Budapest?

Evidentment. Els periodistes tenen total llibertat per dir i publicar el que vulguin. A Hongria es respecten totes les llibertats fonamentals, inclosa la de premsa. Al debat del Parlament Europeu fa uns dies molts diputats van dir que Hongria cada cop estava més a prop d'un règim totalitari. Un polític no pot dir una cosa així. És una ofensa cap als hongaresos que van triar lliurement el seu govern. Ningú va dir res sobre el resultat de les eleccions a Brussel·les i ara sembla que és l'únic tema. La premsa pot escriure el que vulgui. De fet, si mires la premsa hongaresa no veuràs gaires paraules boniques cap al govern. I ningú està la presó per això, l'hi puc assegurar.

Pensa que al final ningú recordarà res més d'aquesta presidència que els dubtes sobre la llibertat d'expressió al seu país?

Sí, però això ens ha donat força per dir : "Hem de fer una feina molt bona i guanyar-nos una altra reputació". Tot el govern està molt compromès amb la tasca que ens toca fer a Europa. Totes les institucions europees com el Parlament, el Consell i la Comissió volen tirar endavant les nostres prioritats. Hi ha molta gent disposada a fer que només es parli de la llei de mitjans, a atacar Hongria per interessos propis nacionals o dels seus partits. Però espero que l'opinió pública i la premsa giraran full. En el fons el debat no és la llei de mitjans sinó la por dels liberals i l'esquerra a una majoria conservadora tan forta com l'hongaresa. Som les víctimes del joc polític.

Alguns periodistes han criticat Orbán per les seves reaccions envers les crítiques.

Ell va començar molt calmat el debat a l'Eurocambra. Després va tenir tants comentaris fora de lloc... Puc admetre que l'escenari polític a Hongria és únic a Europa per la seva àmplia majoria. Però és simplement el resultat de vuit anys previs de govern socialista nefast. La gent estava cansada de tanta corrupció i dels terribles resultats macroeconòmics. Si compares l'Hongria del 2002 i el 2010 veus un canvi dràstic en positiu. La ciutadania tenia el dret legítim de triar un altre govern i confiar en el Fidesz, el meu partit, i transmetre-li un mandat clar: necessitem una profunda reforma en aquest país.

Pensa que a llarg termini es pot mantenir una democràcia amb dos terços del Parlament que corresponguin al mateix partit?

Bé, és que aquest govern va ser escollit de manera democràtica. El resultat va ser aquest, què vol que fem?

Una de les seves prioritats és la integració dels romanís. Algunes de les propostes no deixen ningú indiferent, com la que una quota de personal de la policia s'hauria de reservar a la població romaní.

Sí, apostem perquè sentin que tenen un paper actiu en la participació social i el compliment de la llei. També ens agradaria traslladar dins l'estratègia europea d'integració dels romaní algunes experiències com la d'incentivar amb ajuts econòmics els projectes de la comunitat a canvi que duguin els nens a escola. Per això ha de servir la Unió Europea, per intercanviar bones pràctiques entre els estats membres.