ZagrebFinalment, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha donat la data que els croats feia mesos que esperaven: l'1 de juliol del 2013 s'obriran les portes de la Unió Europea per a Croàcia. Després de setmanes de tornar a veure les cares més cruels i tristes de la guerra a l'antiga Iugoslàvia -primer Ante Gotovina, després Ratko Mladic-, ahir els croats van mirar cap al futur. Barroso va aprofitar per recordar, però, que la Comissió vigilarà de prop el compliment dels compromisos adquirits, sobretot en matèria de justícia i de lluita contra la corrupció, fins al dia que Croàcia es converteixi en el 28è estat de la UE.
Fonts pròximes al ministeri d'Afers Exteriors i Integració Europea ja avançaven la notícia a principis de setmana, però ho feien amb la boca petita per la por a tornar a equivocar-se en les previsions. A més, la trobada de dimecres del cap de la diplomàcia croata, Gordan Jandrokovic, amb el seu homòleg francès, Alain Juppé, o la trobada d'ahir entre la cap del govern croata, Jadranka Kosor, i el primer ministre britànic, David Cameron, semblaven apuntar que l'anunci definitiu encara es faria esperar. Però no ha sigut així i Croàcia cada vegada està més a prop de tancar un viatge que va començar fa més de deu anys, l'octubre del 2001, quan va firmar el Tractat d'Estabilització i Associació.
Satisfacció política
En la seva primera aparició pública després de l'anunci de Barroso, la primera ministra, Jadranka Kosor, en connexió des de l'aeroport just quan acabava d'aterrar procedent de Londres, apel·lava a l'orgull croat per justificar l'èxit de les negociacions i donava les gràcies per la confiança mostrada pels ciutadans durant tots aquests anys.
Així doncs, sembla que les trobades de Jandrokovic i Kosor amb Juppé i Cameron, respectivament, han servit per solucionar algunes de les discrepàncies sobre la vigilància a què hauria d'estar sotmesa Croàcia a partir d'ara. Resulta que França i la Gran Bretanya pretenien que el control sobre Croàcia s'ampliés fins i tot després de la seva integració. Però finalment s'hauria imposat el criteri alemany, partidari de mantenir el monitoratge fins al dia de la integració del país a la Unió.
A Croàcia li queden ara dos anys molt intensos. La Unió Democràtica de Croàcia (HDZ) és el partit de centredreta que des de la independència del país, l'any 1992, ha tingut sempre el poder, a excepció de tres anys de parèntesi del centreesquerra (SDP), del 2000 al 2003. Els membres de l'HDZ han capitanejat les negociacions i ara no volen perdre l'oportunitat d'aparèixer als llibres d'història com els artífexs de la integració. Però el calendari polític es preveu mogut, ja que Croàcia ha de firmar el tractat d'adhesió, celebrar el referèndum sobre la integració i convocar eleccions al Parlament abans no s'acabi l'any. El dos partits polítics majoritaris es diputen ara la firma del tractat d'adhesió.
Una llarga ratificació
La primera ministra Kosor va assegurar ahir que després que el Consell Europeu doni llum verda a la integració, el 24 de juny, ja es començarà a parlar de la data de les eleccions. No va contestar, en canvi, quan preveu que es farà la firma del tractat d'adhesió, que ha de ser ratificat per cadascun dels 27 estats membres en un procés que normalment s'allarga un any i que, en les circumstàncies actuals, potser no estarà exempt de polèmica política.
La Comissió ha obert la porta de la UE a Croàcia, però alguns dels seus membres no volen que aquesta entrada sigui per la porta gran i prefereixen que el país continuï vigilat de ben a prop.
