Cuba alliberarà 2.900 presos per raons humanitàries
Més de 2.900 presos seran excarcerats "els pròxims dies" a Cuba. L'anunci el va fer divendres el president cubà, Raúl Castro, que no va concretar quants presos de consciència se'n podrien beneficiar.
BARCELONAEl president de Cuba, Raúl Castro, va anunciar divendres un dels indults més massius de presos que mai ha fet el règim en un gest que va qualificar d'"humanitari" i "sobirà". Davant l'Assemblea Nacional, Castro va dir que serien més de 2.900 els reclusos que sortiran de la presó, als quals cal afegir 86 estrangers que també seran excarcerats si els acullen els seus països d'origen.
"Sortiran de la presó dones, malalts, més grans de 60 anys i joves amb possibilitats de reinserció", segons va assegurar Raúl Castro en la seva intervenció, sense donar gaires detalls ni terminis de quan estaran en llibertat, tot i que va dir que seria "els pròxims dies". Dels indults no se'n beneficiaran els condemnats per delictes d'espionatge, terrorisme, assassinat, homicidi, tràfic de drogues, pederàstia amb violència, robatori amb força en vivenda habitada i violació i corrupció de menors.
En canvi, Raúl Castro va assegurar que en els alliberaments sí que s'hi inclouran reclusos condemnats per delictes contra la seguretat de l'estat "que han complert una part important de la pena amb bona conducta". En aquest apartat hi podrien entrar alguns dels 52 presoners polítics que hi ha a Cuba segons el recompte de la Comissió Cubana pels Drets Humans i Reconciliació Nacional. Tot i això, el director d'aquesta comissió, el dissident cubà Elizardo Sánchez, va assegurar en unes declaracions al diari de Miami El Nuevo Herald que no creia que la mesura beneficiés aquest col·lectiu, a l'espera que el règim fes pública la llista amb el nom dels indultats.
Coincidint amb la visita del Papa
El president Raúl Castro, que va agafar el relleu al poder al seu germà Fidel l'any 2006, va situar l'alliberament en el marc de la visita a Cuba del papa Benet XVI prevista per al mes de març, així com en la celebració el 2012 dels 400 anys de la troballa de la Verge de la Caritat del Coure, la patrona de l'illa. "S'han tingut en compte les peticions que havien fet les famílies i l'Església catòlica per procedir a aquest alliberament", va dir Castro, que va considerar el gest com "una mostra més de la generositat i la fortalesa de la revolució".
Entre els presos alliberats no hi haurà el contractista del govern nord-americà Alan Gross, que fa dos anys que està empresonat a Cuba acusat d'un delicte de subversió, per haver viatjat a l'illa amb equips per connectar-se a internet que anaven destinats a la comunitat jueva. El seu cas és ara mateix el principal punt de disputa en les ja difícils relacions entre Cuba i els EUA. I l'administració Obama manté que fins que Gross no sigui posat en llibertat no es faran avenços en les relacions entre els dos països.
Res de viatjar a fora del país
El discurs del president Raúl Castro davant l'Assemblea Nacional -que representa el poder legislatiu- havia aixecat molta expectació, ja que s'havia especulat que podria ser on anunciés l'aixecament de les restriccions per viatjar a fora del país. Va ser el mateix règim el que va anunciar ara fa uns mesos que exploraria la possibilitat que els cubans poguessin sortir de l'illa com a turistes. Però davant l'Assemblea Nacional, Castro es va limitar a ratificar que el seu govern tenia la "invariable voluntat" d'introduir canvis en el sistema de migracions, que va anunciar que serien "graduals", sense concretar res més.
El règim cubà ha anat introduint els últims anys petits canvis -flexibilitzacions- en el sistema comunista que han permès als que viuen a l'illa tenir telèfons mòbils i ordinadors, obrir petits negocis i comprar i vendre propietats privades per primer cop en 50 anys. Però els cubans encara no poden viatjar a l'estranger sense un llarg tràmit burocràtic que la majoria de vegades acaba amb una denegació. I, de moment, aquest sistema no canviarà a curt termini.
