The New York Times / WASHINGTON.El president nord-americà, Barack Obama, ha preparat una nova estratègia per a l'Afganistan amb discurs inclòs a la nació en horari de màxima audiència des de la Casa Blanca. Però més enllà de les seves paraules, hi ha l'impacte del que signifiquen els 900.000 milions d'euros que s'han gastat els Estats Units en dues guerres l'última dècada: un dèficit pressupostari i un deute nacional creixent, en un moment en què l'economia mira de tornar al bon camí.
Mentre Obama intenta trobar una manera de superar el fet que no s'acabin de complir les promeses militars i civils fetes a l'Afganistan, tant els seus crítics com els seus aliats tracen una línia directa entre la inversió que necessitaria la debilitada economia nord-americana i tot el que s'estan gastant actualment els EUA a l'Afganistan: 80.000 milions d'euros, només aquest any.
Dilluns, els responsables de la Conferència d'Alcaldes dels Estats Units van posar el dit a la llaga dient que els impostos nord-americans haurien de servir per pagar infraestructures a Baltimore i Kansas City, i no a Bagdad o Kandahar.
El grup dels alcaldes va aprovar una resolució en què demanava que l'operació a l'Iraq i l'Afganistan s'acabi tan aviat com sigui possible i apel·lava al Congrés perquè es redirigeixin tots els milions d'euros que ara s'estan invertint en guerres i reconstruccions per satisfer les necessitats nacionals. El document assenyalava també que els governs locals han eliminat uns 28.000 llocs de treball només el mes passat. Feia 40 anys que el grup no entrava en política exterior. L'última vegada va ser per demanar la fi de la guerra al Vietnam.
"No podem continuar retallant els serveis, ni augmentant els impostos ni -i això és molt important- aixecant el sostre de l'endeutament nacional per finançar la construcció nacional de l'Afganistan", va assegurar el senador demòcrata de Virgínia de l'Oest, Joe Manchin III, en un discurs al Senat, dimarts passat. I per posar més llenya al foc, va afegir: "La pregunta que ha de contestar el president, i tots nosaltres, és ben senzilla: «Triem reconstruir els Estats Units o l'Afganistan?» Tenint en compte el perill financer al qual ens enfrontem a casa nostra, no podem fer les dues coses".
'Indignats' nord-americans
Però les crítiques i els dards enverinats no s'acaben aquí. Un grup de manifestants que s'autoanomenen Ciutadans Aturats Enfadats van amenaçar de plantar-se al Capitol per instar els membres del Congrés a utilitzar el que s'estalviarà Obama reduint el nombre de tropes a l'estranger per crear llocs de treball. El grup que impulsa la manifestació va demanar que "tothom demani als congressistes i al president que la generació de llocs de treball és prioritària quan tornin les tropes".
El president Obama encara la campanya per a la reelecció i amb un atur altíssim, del 9%, les enquestes indiquen que els nord-americans ja no li fan confiança per gestionar la crisi. "Necessitem gastar una milionada per crear llocs de treball per extalibans mentre retallem el foment de l'ocupació a Detroit?", la pregunta la llança Brian Katulis, del Centre pel Progrés Americà, pròxim als demòcrates.
