No serà un equip que provoqui grans emocions, però l'entrenador (Artur Mas) està segur que amb la seva alineació no tindrà disgustos ni sorpreses. Tant ell com els seus ajudants a la banqueta (Quico Homs i Germà Gordó) esperen que sigui regular, fiable i amb un repartiment de papers clar des de l'inici.
D'aportar seguretat i aturar les manifestacions dels pagesos i contenir la ira dels ecologistes (uns i altres sempre topen) se n'encarregarà Josep Maria Pelegrí. El lleidatà de ben segur que escombrarà cap al sector primari, i més tenint en compte la sensibilitat que li dóna el seu origen garriguenc.
La defensa haurà de ser, per força, contundent i repel·lir els atacs que arribaran de més d'un i de dos sectors descontents amb les retallades que la situació financera del Govern convidarà a dur a terme. Felip Puig haurà de recuperar la confiança entre els Mossos i els Bombers i els seus responsables polítics, que la gestió d'ICV i la duresa convergent a l'oposició han degradat. I Boi Ruiz i Josep Lluís Cleries hauran de fer el miracle dels pans i els peixos: amb el mateix pressupost o menys hauran de donar els mateixos (o més bons) serveis públics a Sanitat o Serveis Socials. Fernández Bozal haurà de demostrar que ser un d'ells val per convèncer la Justícia que ara sí, que malgrat el que digui el TC, cal fer un esforç per descentralitzar-se.
El mateix li passarà, ja en posicions més avançades i creatives, a Irene Rigau. Ella haurà de fer valdre la seva versatilitat per pacificar l'ensenyament i mantenir la bona sintonia amb el PSC i ERC, amb els quals va pactar la llei d'educació.
Lluís Recoder arriba al Govern després de somiar-hi durant anys i no té excuses per no ser un dels valors més segurs. Amb anys i panys de gestió pública i dedicat a la política, les dosis de realisme que incorpora una alcaldia haurien de facilitar-li gestionar les infraestructures com si no hi hagués restriccions pressupostàries. Andreu Mas-Colell haurà de ser el cervell de l'àrea econòmica i convertir-se en l'apèndix de l'entrenador al terreny de joc. Joana Ortega té altres servituds que les obligades amb l'entrenador però el seu paper polític ha de ser de primera magnitud i ha de fer d'enllaç entre Mas i Duran i entre Catalunya i el govern de l'Estat, amb el qual haurà de negociar el desplegament de l'Estatut.
I al davant, dos fitxatges de darrera hora. Un per la banda esquerra, Ferran Mascarell, que haurà de garantir l'excel·lència i la continuïtat al pacificat món de la cultura, i l'altre per la banda dreta, el responsable d'Empresa Francesc Xavier Mena, obligat a ser agressiu per revifar el teixit productiu català.
