Degoteig d'insubmisos als peatges

BARCELONA.Com amb altres protestes de caràcter catalanista, les xarxes socials han donat corda a una protesta originàriament puntual en forma d'impagament de peatges que ja té certa organització i suports polítics. L'originalitat de la insubmissió provoca, a més, que les conseqüències legals siguin dubtoses.

Com va començar la insubmissió als peatges?

Un vídeo al YouTube va encendre la campanya. Durant un minut, el conductor Josep Casadellà va mostrar a finals de març com es negava a pagar un peatge de l'AP-7 com a "acte de desobediència civil" contra el greuge que suposa l'allargament de la concessió catalana enfront del rescat de les autopistes de Madrid, una crítica carregada d'arguments adjunts al vídeo. En poc temps 60.000 persones van visionar els pocs problemes que va tenir per seguir amb el seu trajecte, moltes van mostrar-li suport a les xarxes socials i algunes van imitar la protesta.

Quin seguiment té la campanya?

Des d'Abertis, que controla els principals operadors d'autopistes -inclosa l'AP-7-, comptabilitzen 200 conductors que s'han negat a pagar peatges. Afirmen que és una quantitat petita en relació a les desenes de milers de cotxes que cada dia sí que ho fan. Tanmateix, l'èxit a les xarxes socials és molt més gran. Hi ajuda la successió de vídeos penjats o que alguns dels protagonistes són polítics, com el líder de la CUP de Girona, Jordi Navarro, o el secretari general de SI, Uriel Bertran, el partit del qual impulsarà una campanya per no pagar peatges. Els seus diputats ja han tornat el Teletac al Parlament. Els promotors de les accions han convocat impagaments massius de peatges per a l'1 i el 20 de maig i preparen xapes i adhesius propis.

¿És il·legal negar-se a pagar un peatge?

És difícil sentenciar sobre la legalitat de l'acció, ja que no hi ha jurisprudència. Els seus impulsors, que han publicat una guia d'actuació, asseguren que no és cap infracció perquè el Reglament General de Circulació no ho descriu així. Les concessionàries al·leguen, però, que es produeix un incompliment de contracte en negar-se a abonar una tarifa coneguda en entrar a la via i, en cada cas, prenen les dades del vehicle, reclamen el pagament del servei per via administrativa i presenten una denúncia als Mossos d'Esquadra. Els juristes consultats per l'ARA no veuen delicte penal en l'acció, tot i que per via civil sí que es podria reclamar la tarifa del peatge.

¿I és delicte la retenció d'un cotxe insubmís?

Bertran ha denunciat Abertis per no aixecar-li la barrera del peatge i haver-li impedit avançar. Els acusa de detenció il·legal. L'empleat del peatge no té dret a demanar la identificació del conductor i s'ha de limitar a apuntar la matrícula. Un cop fet això, ha d'aixecar la barrera. En cas contrari, els impulsors de la campanya aconsellen trucar als Mossos. Els juristes consultats veuen difícil que això es pugui considerar una detenció il·legal però sí que es podria considerar una "realització arbitrària del propi dret" o, el que és el mateix, una retenció forçosa per cobrar uns diners que cal reclamar per via administrativa. Fins que no arribi la primera sentència, però, no quedarà clar. Igual que el fet de si és punible engegar el cotxe amb el semàfor del peatge en vermell encara que s'hagi aixecat la barrera i, per tant, per als insubmisos és preferible demanar que es canviï al verd. De fet, Interior reconeix que encara no té un protocol d'actuació per als Mossos que hagin d'actuar i que ho analitzaran si la protesta s'estén.

Quins han estat els antecedents de protesta?

Al marge de les accions d'insubmisos antipeatge, amb un front molt actiu al Maresme, la primera campanya organitzada es remunta al 2 de febrer del 1999, quan Esquerra Republicana va començar a distribuir faixes amb el lema "Catalunya lliure de peatges". CiU també va maniobrar per eliminar el peatge de la B-30 o abaratir el peatge de Mollet. Però la millor frase política va ser d'Alfonso Guerra: "Les autopistes de peatge són de dretes: les autovies les fem els d'esquerres".