Zapatero ha muntat un autèntic sainet sobre el seu futur. Des que a la copa de Nadal de la Moncloa va alimentar el dubte de si es presentaria, la situació s'ha enverinat, tal com es constatarà avui. Els dirigents del PSOE, sobretot els que tenen eleccions al maig, estan inquiets i pensen que Zapatero resta. Volen un revulsiu. Uns miren cap a Chacón, la majoria cap a Rubalcaba i altres encara cap a Bono. Però el cas és que, apel·lant a l'estabilitat política que exigeixen "els mercats", Zapatero ha deixat podrir les coses i som en aquell moment del malament si fas, malament si no fas. És marca de la casa (i cosa compartida amb Rajoy, per cert). El president espanyol mai resol del tot i sempre espera que el temps resolgui per decantació. Ho va fer amb l'Estatut, el procés de pau del 2006 o la crisi. Però ara la decisió era només seva.
