"Deixeu de doblar pel·lícules"

Jonas Ridderstrale (Staffanstorp, Suècia, 1966) passa 24 hores per Barcelona per fer una conferència davant d'exalumnes de l'escola de negocis EADA. Aquest economista, que s'ha fet un nom gràcies a llibres digeribles d'economia com Funky business , presumeix que l'economia sueca és la segona més productiva del món i predica el credo escandinau per tot el món.

Vostè diu que, després d'aquesta crisi, les coses no tornaran a ser normals. Per què?

Perquè normal ja no existeix. Durant anys hem assumit que un món normal era aquell que estava dominat per un percentatge molt petit de la població: Europa occidental i els Estats Units.

Normal volia dir estable, masculí i moltes altres coses que ja no existiran a l'economia del demà. No hi haurà estabilitat, no estarà dominada pels homes i no serà una economia bipolar, sinó multipolar. El món serà cada cop més complicat. Un exemple molt gràfic és James Bond: abans les seves pel·lícules eren senzilles. Hi havia l'est i l'oest, els bons i els dolents, l'heroi i el brètol. Però les dues últimes pel·lícules han canviat: ara és difícil saber qui és bo i qui és dolent. Per què ha canviat Bond? Perquè el món dels 60 i 70 ja no existeix. Ara tot és molt més fluid, flexible i complicat. I això serveix per a tot: segur que Mubàrak està sorprès d'haver estat apartat del poder. I també és sorprenent que ara els països pobres siguin els banquers dels rics. L'economia dels Estats Units està en mans de la Xina! Com està afectant la crisi al dia a dia de les empreses?

Els éssers humans estem programats per sobreviure. Automàticament, la majoria de la gent tendeix a pensar en el jo en comptes del nosaltres . A qualsevol empresa, les persones -tinguin el càrrec que tinguin- gairebé sempre pensen en jo, jo, jo . I no pensen en el nosaltres . Què podem fer nosaltres junts, com a empresa? Al mateix temps, aquestes mateixes persones tenen el cap en el present i no en el futur. Estem dissenyats per pensar en el jo i en l' ara . És una reacció natural! Però no és sostenible que un país com Catalunya tingui milions de persones concentrades sempre en el present i en elles mateixes. El repte dels líders actuals és aconseguir que la població pensi en nosaltres i en demà .

I de què servirà pensar com a grup? Per reinventar-nos?

Sí! Pablo Picasso no hauria esdevingut el millor artista contemporani si no hagués anat evolucionant d'un estil a l'altre. Ell sabia que s'havia d'estar reinventant constantment. Empreses com Google i Apple s'han reinventat, i Nokia ara està obligada a fer-ho. Per això acaba de firmar un acord de col·laboració amb Microsoft. I Espanya, Portugal o Grècia necessiten reinventar-se. Va ser fantàstic que aquests països evolucionessin de dictadures militars a democràcies sòlides. Però ara és moment de fer un pas més enllà. Espanya no pot basar la seva economia en els baixos costos i en la seva proximitat amb l'Amèrica Llatina. S'ha d'apostar per la innovació...

Sí, això és una cosa que tothom diu... Però com es fa?

Bé, si Espanya no canvia, d'aquí a 150 anys potser no existirà: no teniu prou fills. Puc dir moltes coses dolentes de Suècia, el meu país, però allà tenim fills sense parar! I per què els tenim? Perquè podem! Als països nòrdics estem creant unes societats que faciliten que el 51% de la població tingui un rol actiu a l'economia. Aquest 51% són les dones. A països com Espanya o Portugal, si una dona vol tenir un rol actiu a l'economia, això perjudica les seves expectatives de tenir fills. Per impedir-ho calen moltes reformes i, també, un canvi de mentalitat.

Què més fem malament?

La gent d'aquí ha de parlar millor l'anglès. A la conferència que faré a Barcelona hi necessitaré traducció simultània perquè m'entenguin. I això que els oients pertanyen al 5% amb millor educació de tota la població! El meu fill té tretze anys: podria anar a la seva classe a fer una xerrada en anglès i tots m'entendrien. Això és senzill i representaria un gran canvi. Deixeu de doblar les pel·lícules! Per què Suècia és el segon país més productiu del món?

Els països del sud d'Europa confien massa que des de Brussel·les arribarà una gran solució per augmentar la productivitat. Suècia ha aconseguit l'objectiu sense cap directriu europea. Nosaltres som els segons, però el país més productiu és Suïssa: un país petit i fredíssim! Espanya és gran i té un gran clima. S'ha d'aprofitar. Si aquí sou capaços de tenir el millor equip de futbol del món, per què no podeu tenir els millors equips empresarials? Hi ha alguna cosa que faci molt diferents els negocis i els esports? Jo crec que no.

Les empreses realment creuen en la sostenibilitat o és només una estratègia per semblar més responsables del que realment són?

Les dues coses. Els capitalistes es tornen humanistes quan n'obtenen beneficis. El capitalisme és molt flexible: si pots guanyar diners invertint en energies verdes i reduint l'impacte mediambiental, les empreses segur que aniran en aquesta direcció. Algunes empreses ho lideraran perquè hi creuen, d'altres s'hi apuntaran perquè hi guanyen diners o perquè tots els seus competidors ho estan fent. Ser verd només serà rendible quan la gent ho acabi demanant.

I la gent ho demana?

Sí que ho demana, però hi ha una gran diferència entre el que la gent diu i el que la gent fa. La majoria de persones, quan els preguntes si estan disposats a pagar una mica més per productes ecològics i sense impacte en el medi ambient, responen que sí. Però després, quan van a una botiga, el 90% d'aquestes persones no els compren. I encara menys amb la crisi. És dur ser verd. En la situació actual, la gent prefereix tenir més menjar a taula, encara que no s'hagi produït de manera sostenible. Però quan l'economia es recuperi, la societat començarà a actuar més d'acord amb les seves creences que amb les seves necessitats.