MEMÒRIA HISTÒRICA
Crònica 17/04/2012

Del bombardeig aeri a la dictadura financera

Roger Tugas
2 min
El director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, va criticar el paper d'estats i multinacionals que s'aprofiten de la crisi per "treure'n poder i diners".

BARCELONA"No vull menystenir la severitat del càstig que ens cau al damunt, però confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir, com va fer-ho el valent poble de Barcelona". Aquesta frase de l'ex primer ministre britànic Winston Churchill la van recordar ahir els estudiants de 4t d'ESO que van participar al castell de Montjuïc en l'acte d'homenatge a les víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil, ara fa tres quarts de segle. Comparava els estralls de l'ajuda aèria italiana i alemanya als franquistes en un conflicte que per primer cop va fer de la rereguarda camp de batalla i la pluja de bombes nazis que van cobrir el cel de Londres a la Segona Guerra Mundial.

El primer camp de proves va ser útil per millorar la capacitat mortífera d'una pràctica que Itàlia s'havia compromès a evitar en un conveni signat a l'Haia una dècada abans. Així, mentre que a Barcelona van morir més de 5.000 civils pels bombardejos i el doble en el conjunt de l'Estat, al Regne Unit se'n van matar 43.000. També pot ajudar a explicar aquesta diferència que els britànics van rebutjar l'ajuda de l'enginyer Ramon Perera -un dels principals encarregats de la construcció de refugis a Barcelona- per protegir-se de l'aviació alemanya, però aquests detalls poc importaven a les víctimes.

Com la que va recordar l'estudiant de secundària Ainara en llegir un dietari d'una jove que celebrava quan les gotes eren d'aigua: "Que bé que plou, avui no hi haurà bombardejos". O el de Manel Cardeña, que amb vuit anys va jugar amb una pistola que va trobar al costat de casa i va quedar-se embadalit amb una bomba que no va esclatar al seu barri fins que van arribar els artificiers.

Una desena d'entitats memorialistes van assistir a un acte que va aplacar temporalment la polèmica de la nova ubicació del Memorial Democràtic, que hi inaugurava la primera exposició. La vicepresidenta Joana Ortega va ignorar el fet i va recordar als joves estudiants -situats a les últimes files, rere les cadires amb caps més blancs o lluents- que "les guerres no són allò que surt en videojocs o en pel·lícules". El director del Memorial, Jordi Palou-Loverdos, va afrontar la controvèrsia afirmant que busca "omplir de contingut democràtic el que va ser espai de repressió" i es va comprometre a dignificar "l'espai on van executar Lluís Companys".

I en un atrevit discurs de contingut social, Palou-Loverdos va comparar la dictadura franquista posterior a "la violència directa" dels bombardejos amb la "violència estructural i cultural" que exerceixen ara estats i multinacionals de seguretat, farmacèutiques o financeres i que porten el món a "dinàmiques dictatorials economicofinanceres". La resposta espera que sigui no violenta tot i que ho veu inevitable. És el "repte de no deixar-nos vèncer per la por", un bon homenatge a Cardeña i tants altres.

stats