La Conferència Nacional reuneix tot l'independentisme
Barcelona.L'Assemblea de Catalunya en l'era de les noves tecnologies. Aquest és l'esperit amb què es va presentar ahir públicament la Conferència Nacional per l'Estat Propi, un moviment ciutadà nascut a l'empara del 10-A i el 10-J, que celebrarà la seva primera reunió el proper 30 d'abril al Palau de Congressos de Barcelona. El seu procés fundacional diu molt de l'esperit amb què neix: en un principi, eren 40 persones que s'enviaven correus electrònics semiclandestins, a través d'un servidor segur, per tal de conformar un full de ruta per a la independència de Catalunya.
En una segona fase, ja eren 200 les persones que contribuïen a elaborar el programa del moviment, i, de fet, la presentació pública d'ahir es va fer per ampliar-la fins a les 2.000, la xifra que esperen reunir a la conferència de finals d'abril. A l'acte hi van assistir l'expresident del Parlament Ernest Benach, l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras i l'eurodiputat Oriol Junqueras, tots membres destacats d'ERC. Tanmateix, cap d'ells va fer cap intervenció pública.
Segurament va ser perquè els responsables del moviment van insistir en tot moment en el caràcter "cívic" de la iniciativa -que segons el full de ruta marcat en els seus documents ha de desembocar en la creació d'una Assemblea Nacional Catalana a l'estil de l'Assemblea de Catalunya de temps del franquisme- i en la "transversalitat" dels signants, més de 120. Hi ha acadèmics de prestigi, com és el cas del politòleg Ferran Requejo, i professionals d'àmplia trajectòria, com l'advocat August Gil Matamala. També hi ha representants de partits catalans més enllà d'ERC, com ara Uriel Bertran, de Solidaritat, i Anna Arqué, de Democràcia Catalana i vinculada a les consultes independentistes.
Els organitzadors de la presentació no van voler confirmar l'any 2014 com la data adient per celebrar un referèndum vinculant per a la independència de Catalunya i esperaran que tots els integrants del moviment la donin per bona. Ningú espera, però, que se'n triï cap altra.
