Des d'un banc de la plaça de la Llibertat del barri Centre de Salt es va poder llegir durant molt de temps un interrogant en el nom de la placa. Fa temps que la gent que viu en aquesta zona no hi vol viure. El barri, aixecat durant els anys seixanta i setanta en plena etapa del desarrollismo franquista per acollir-hi la immigració procedent de la resta de l'Estat i ara ocupada per les noves onades d'estrangers, sempre ha estat una zona de trànsit. Aquí, probablement, hi han viscut més Juliens Sorels per quilòmetre quadrat que en cap altre lloc de Catalunya. Stendhal ho diria planerament: joves que sense tenir ni cinc se la juguen per ascendir en l'escala social.
Amb una crisi econòmica creixent i una administració encara dubtosa davant la gestió de la immigració, aquest és un barri devastat econòmicament que ha engolit les expectatives de la majoria. Ni tan sols aquells que hi han fet fortuna s'hi volen quedar. Marxar-ne és senyal de prosperitat. D'aquí que difícilment la proposta de l'alcalde, Torramadé, pugui invertir aquesta tendència. El retorn dels que han marxat, autòctons per als quals canviar de barri ha estat un progrés social, és una quimera si no va acompanyat d'una gran recuperació urbanística i social de l'entorn.
No és fàcil per a una ciutat mitjana enfrontar-se a un 42% d'immigració, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya del 2010, amb una població de tan sols prop de 31.000 habitants. I això que en aquesta dada no s'hi tenen en compte ni els 1.200 nacionalitzats ni el miler d'estrangers que no tenen regularitzada la seva situació jurídica però viuen a Salt.
La proposta de redistribuir la immigració en les poblacions que superin la mitjana estatal d'immigrants que la situen en un 16% no pot ser generalitzada i difícilment és viable, sobretot en un moment de retallades com l'actual. A Castelló d'Empúries, més d'un 55% d'una població de 12.000 habitants és d'origen estranger, majoritàriament provinent de països comunitaris, i, no obstant això, ningú s'hi ha plantejat facilitar la redistribució dels nouvinguts. Cal trobar respostes singulars per a poblacions que tenen especificitats concretes. Ho deia el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, dissabte passat en la seva primera visita institucional a la població. La redistribució és possible com a estratègia prèviament planificada i dotada de recursos econòmics, però s'ha de tenir en compte també que una mesura d'aquesta naturalesa pot acabar amb la llibertat de cadascú per decidir on vol o pot viure. No es pot fer de l'excepció una norma ni tampoc discriminar els immigrants depenent del seu origen o de la seva butxaca. Salt és una illa, no l'única dins de Catalunya per les seves especificitats, no només per la seva heterogènia població -hi comparteixen espai més de vuitanta nacionalitats-, sinó per la seva realitat socioeconòmica. Potser, si aquesta proposta tira endavant, l'Ajuntament haurà de rebatejar el nom de la plaça?
