ENVIADA ESPECIAL AL CAIREA Egipte mai més res tornarà a ser igual. Al món àrab tampoc. Les imatges que ahir es van veure al centre del Caire, amb gent damunt dels tancs de l'exèrcit i abraçant-se als soldats, recorden els moments que es van viure amb la caiguda del Mur de Berlín. La història dirà, però l'impacte de l'aixecament irat contra Hosni Mubàrak ha estat un cop a la línia de flotació del règim, que s'ha mantingut fort com un roure durant més de 30 anys.
Amb la sortida de l'exèrcit als carrers després del discurs del president Mubàrak a la televisió divendres de matinada, l'ambient a Egipte ha fet un tomb. La policia ha desaparegut de l'espai públic i els militars, amb un gran afecte i prestigi en aquest país, s'han fet càrrec de la situació. Això sí, sense disparar ni un sol tret, ni un pot de fum. Sense dispersar cap manifestació. Tot el contrari, repartint abraçades i posant pacientment per les fotografies que els manifestants els demanaven. Pujar dalt d'un tanc i fer una volta va ser ahir la gran recreació als carrers del Caire. "Són dels nostres", era el que cridaven els manifestants quan s'acostava un impressionant blindat amb un canó apuntat.
Les manifestacions multitudinàries han afluixat i la maniobra d'enrocament del president Mubàrak ha funcionat, almenys de moment. Tal com es va comprometre en el discurs de divendres a la matinada, Mubàrak va fer cessar ahir tot el seu govern i en va nomenar un de nou per donar un nou aire a la vida política del país que és exclusivament a les seves mans. L'objectiu, va dir, és la millora de les llibertats, va citar la de premsa i la d'expressió, i també la creació d'ocupació en un país on la meitat de la població viu en la pobresa més extrema. Gairebé va arribar a dir que havia entès el missatge.
Per aquests avenços socials i democràtics, però, va triar dos militars per encapçalar el nou govern. La gran novetat és que, per primer cop en els 31 anys de govern, aquesta vegada sí que ha nomenat un vicepresident. Un número dos directe que mai no havia tingut i que aplana el camí d'una successió inesperada en cas que finalment cedís al clam popular i deixés el càrrec.
Dubtes d'un cop d'estat
L'home triat com a vicepresident és Omar Suleiman, de 74 anys, un militar molt pròxim a Mubàrak, fins ara cap de la intel·ligència del país entre molts altres càrrecs al capdamunt de l'exèrcit. Molts veuen al darrere del nomenament la possibilitat d'un cop d'estat pactat que transferiria el poder al món militar del qual prové el mateix Mubàrak. Suleiman és un home conegut en molts fronts, ben vist a Israel i els Estats Units. Ell ha estat l'encarregat de conduir amb mà de ferro la repressió contra els Germans Musulmans, el popular grup islamista prohibit pel president Mubàrak. Mentrestant, el càrrec de primer ministre l'ocuparà Ahmed Xafiq, un altre militar. Que els dos màxims homes forts del nou govern de Mubàrak tinguin l'exèrcit per la mà ha de venir a calmar les preocupacions de molts egipcis que veuen en les manifestacions un perill de caos i descontrol més que no pas un relleu polític.
Els dos perfils apunten que l'estratègia de Mubàrak abans d'evitar l'escac i mat és, com dèiem, l'enrocament. El canvi de fitxes a la defensiva sembla fet per intentar almenys una sortida digna del poder. El que sembla clar és que a les travesses per a la successió de Mubàrak, de 82 anys, hi ha perdut molt de pes el seu fill Gamal, que ahir la BBC situava com a refugiat a Londres -citant testimonis-, una informació, però, que la mateixa televisió egípcia va desmentir.
Ampliat el toc de queda
Per acabar de controlar la situació, el govern va ampliar el toc de queda que va començar a les 4 de la tarda. Una multitud es va atrevir una altra vegada a desafiar-lo especialmemt al centre del Caire tot i la crida expressa de l'exèrcit per respectar-lo. A la capital egípcia hi van córrer tota la tarda i la nit rumors diversos de saquejos i atacs contra comerços i propietats. El fet que se sentissin de tant en tant crits i trets de bala acabava d'alimentar la por de molta gent que, tancada a casa, es preguntava què devia estar passant. Amb aquest pànic, les escenes de multituds als carrers eren cosa només de les pantalles de televisió.
El cert, però, és que no es veien escenes de pillatge pels carrers per on ens vam desplaçar. Això sí, a tots els barris, molts veïns es van acabar organitzant, a l'estil del que ja va passar a Tunísia, per defensar les seves propietats. Armats amb pals i bats de beisbol, muntaven guàrdia al peu de les principals avingudes per imposar-se davant de no se sap ben bé quin enemic. Homes de totes les edats, però amb més presència de joves, van muntar barricades improvisades amb contenidors, tanques i grans pedres -que no se sap com van moure- i aturaven els pocs vehicles que es desplaçaven entre la nit desafiant el toc de queda. Cada cinquanta metres el tràmit era el mateix: ensenyar la documentació i, després d'algun intercanvi de crits, deixar-nos passar. Un rosari de controls que feia inviable qualsevol desplaçament pel centre del Caire.
Molta tensió al centre
Desafiar el toc de queda no és poca cosa i serà clau veure si torna a passar el mateix i per segona nit consecutiva, hi ha ciutadans que opten per passar-la al centre del Caire convertida en el focus de les protestes. Si la tensió continua en aquest punt, bàsicament la plaça de l'Alliberament i els ponts que creuen el Nil, on ahir a última hora la tensió era molt alta i se sentien trets, es pot dir que Mubàrak encara no estarà salvat del tot. El matí d'un diumenge com el d'avui, el primer dia laborable de la setmana a Egipte, serà un bon baròmetre per veure quin és l'estat de salut del règim de l'ancià president i si les seves mesures d'urgència es donen com a bones.
El quart dia de manifestacions al carrer va ser el que va acabar amb el balanç més tràgic de víctimes. El recompte fet pels mitjans de comunicació àrabs va ser de 74 morts i més de 1.000 ferits. A falta de fonts d'informació oficial sobre la repressió, la cadena Al-Jazira va dedicar tot el matí a recórrer els tanatoris de les principals ciutats egípcies lluint les imatges de desenes de cadàvers.
ElBaradei, molt crític
El Nobel de la pau i exdirector de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica de l'ONU, Mohamed ElBaradei va tornar a manifestar-se ahir pels carrers del Caire. Per al líder de l'Assemblea Nacional pel Canvi, important grup a l'oposició, el discurs que va fer Mubàrak la matinada de dissabte "va ser un insult a la intel·ligència" i una "gran decepció". ElBaradei va afegir en una entrevista a la cadena francesa France 24 que les paraules del president egipci van ser "insultants" i una "provocació". El Nobel va tornar dijous al país des de Viena disposat a unir-se a les protestes. Divendres se li van complicar les coses, després que la policia el detingués durant una estona sortint d'una mesquita.
Vint-i-quatre hores cremant
Al Caire durant tot el dia es va poder veure una gran columna de fum. Era la seu del partit de Mubàrak, el Partit Nacional Democràtic, on els manifestants van entrar i van calar-hi foc durant les protestes de divendres. L'edifici, de més de deu plantes i que domina l' skyline del centre de la ciutat, encara cremava vint-i-quatre hores més tard, ben entrada la matinada de diumenge.
Ben bé al costat, al Museu Nacional Egipci, es feia recompte de les destrosses. Un grup d'assaltants hi havia entrat per fer-hi mal. No van servir ni els militars, ni la cadena humana formada per espontanis per defensar-lo. Al migdia, la cadena de televisió Al-Jazira mostrava el resultat dels pillatges: dues mòmies destrossades i tot un escampall de relíquies.
