Desconstruint Julian Assange

Després d'haver omplert les capçaleres més importants del món, Wikileaks i el seu fundador, Julian Assange, passen moments difícils. Les grans empreses de crèdit els fan boicot i els han congelat les vies de finançament. Assange està en arrest domiciliari des de fa gairebé un any, pendent que el Suprem britànic decideixi sobre una petició d'extradició de les autoritats sueques per una doble denúncia d'abusos sexuals. Bradley Manning, el soldat nord-americà que es va atribuir la filtració dels documents de la guerra de l'Iraq, espera un judici en què podria ser condemnat a mort per alta traïció.

Assange va signar amb l'editorial britànica Canongate un contracte de més d'un milió d'euros per publicar la seva autobiografia. Va declarar que confiava que l'obra seria "un dels documents emblemàtics de la nostra generació". Els ingressos servirien per pagar la defensa jurídica i reflotar el portal de les filtracions. L'escriptor Andrew O'Hagan va compartir 50 hores d'entrevistes amb Assange a la casa de Norfolk on compleix l'arrest.

Pocs mesos després l'ideòleg de Wikileaks va voler cancel·lar el contracte, argumentant que necessitava més temps per revisar el manuscrit. En va intentar paralitzar la publicació, tot i que no n'ha desmentit el contingut. El resultat és una biografia no autoritzada. Ara Llibres n'ha fet l'edició en català: dijous serà a les llibreries.

El nen que volia saber

"Em considero afortunat d'haver nascut d'uns pares amb ganes de saber, que omplien de preguntes l'aire que respirava. Un dia em toparia amb els meus enemics i m'odiarien per perseguir la veritat". [...] "La primera paraula que vaig dir va ser per què. I era la meva preferida". [...] "Em fascinava el funcionament de les coses. Tan aviat vaig poder empunyar les eines vaig començar a desmuntar motors. Quan tenia sis anys vaig intentar fer un detector bàsic de metall". [...] "En total vaig anar a més d'una trentena d'escoles. Era un estil de vida en què la coherència era una qüestió d'estil i valors, i no d'on aparcaves el cotxe o com pagaves els deutes. Més endavant aquella existència ambulant va esdevenir més histèrica". [...] "En una botiga vaig veure una nova màquina fascinant: l'ordinador Commodore 64".

Pirateria informàtica

"Així és com comença el pirateig informàtic. Vols creuar una barrera que s'ha alçat per mantenir-te'n fora". [...] "S'havien creat per limitar la llibertat de les persones, o per controlar la veritat, que suposo que és una altra mena de flux de beneficis". [...] "La nostra Guerra Civil Espanyola dependria de la contribució en la lluita per defensar el món contra la vigilància de les xarxes informàtiques privades. Les qüestions sobre la llibertat i la lluita contra l'opressió se situaven aquí -tan clar com que en el seu moment es trobaven a les muntanyes de Catalunya-. I nosaltres volíem participar en lluita contra l'estat policial".

Les revoltes

"La lluita contra els règims opressors comença i s'acabarà, sempre, amb la lluita per obtenir informació i comunicació. Egipte no va ser la revolució de Twiter, com la Revolució Francesa tampoc no va ser la revolució de la impremta ni dels pamflets polítics; però allò que ambdues encarnen són revolucions de persones que comparteixen idees i informació emprant la tecnologia que tenen al seu abast i expressant-se en l'espai públic. No importa gaire el que Wikileaks sàpiga. El que importa és el que sabeu vosaltres. Vosaltres sou els importants".

Acusacions de violació

"Jo no vaig violar aquelles dones i no recordo que féssim res que els pogués haver empès a pensar en aquest sentit, tret de la malícia després de la relació, un pla conjunt per atrapar-me o un terrible malentès que s'hauria revifat entre elles. Jo puc ser un porc xovinista o el que sigui, però no sóc un violador, i només una versió distorsionada de la política sexual podria intentar convertir-m'hi. Totes dues havien mantingut relacions amb mi voluntàriament i després havien estat encantades de passejar-se amb mi pel món. Res més".

Neix Wikileaks

"Em va semblar una nova manera d'avançar per a les societats: fer que els seus mitjans puguin respondre als seus observadors, fer que les agències es puguin supervisar i trencar el control sobre la informació que mantenen els governs i els seus quarts poders còmplices". [...] "La gent es relaciona, els països es relacionen, les idees es relacionen de manera molt diferent avui en dia, ara que la tecnologia manté el planeta en contacte amb si mateix. I els vells amagatalls estan oberts a l'exposició, i les institucions poden bordar, i els militars poden ploriquejar, el New York Times pot pretendre donar lliçons piadoses, però no canviarà el fet que la gent ara vol respostes a preguntes que abans ni tan sols sabia que eren preguntes. I saben on buscar. Quan Wikileaks va començar a semblar un projecte possible, vaig creure que l'antiga seguretat nacional ja no era viable. S'ha acabat el joc".

Llibertat d'informació

"La informació ens fa lliures". [...] "Sovint, en la defensa d'aquests principis, ens posem a la primera línia de foc. Nosaltres som una oficina del poble dedicada a avaluar-los i fer-ne balanços. Treballem a escala internacional amb la consciència que tot el que els governs fan a porta tancada és del tot assumpte nostre. La gent els escullen, els paguen el sou, confien en ells i són els seus caps. Els governs que es permeten el luxe d'oblidar tot això escoltaran la veu del poble a totes les sales, en tots els blogs i en totes les entrades de Twitter i, finalment, en cada plaça: des de Tiananmen fins a Tahrir, des de Trafalgar fins a Times, amb una onada expansiva a tot el món. I els governs que s'alcin contra aquesta veritat estan acabats".