Desfeta a la borsa per l'alerta a Grècia i els EUA

Brussel·les/Barcelona.Sensació de déjà-vu als mercats de deute i de renda variable. Després de tres setmanes de relatiu alleujament, la por es va fer sentir de nou a les borses d'arreu d'Europa i els Estats Units, que van tancar la jornada amb pèrdues que van superar el 3%. Els desencadenants de la desfeta van venir, un cop més, de Grècia, incapaç de complir amb els números que li han estat fixats per optar als trams que li queden per rebre del primer rescat i obrir la porta a un segon paquet d'ajudes. Sense aquests fons, el país s'encamina un cop més cap a la fallida, com ja va passar al juliol.

Ahir al migdia va arribar una segona clatellada, en aquest cas provinent de l'altra banda de l'Atlàntic. L'economia nord-americana no ha estat capaç de crear ocupació al mes d'agost, fet que manté la taxa d'atur en el 9,1%, una xifra extremadament elevada en el context del mercat laboral dels EUA.

Aliè fins fa uns mesos a la crisi del deute que viuen les economies de la zona euro, els Estats Units van concentrar tots els temors a principis d'agost, quan la manca d'acord entre demòcrates i republicans va aconseguir que el país fregués la insolvència. La fallida es va salvar finalment, però la primera economia del món va rebre un sever càstig de l'agència de qualificació Standard & Poor's, que li va rebaixar el ràting.

Des d'aleshores, la por d'una nova contracció econòmica s'ha estès i dia rere dia, les dades que es van coneixent apunten, com a mínim, a una forta desacceleració. No es va crear ocupació als EUA a l'agost, segons l'estadística publicada pel departament de Treball. La notícia va caure com una galleda d'aigua freda als mercats, que ja cotitzaven a la baixa per la nova onada de turbulències que s'auguren a Europa pel fracàs del pla d'austeritat grec.

Sensació de recessió

Les dades d'atur arribaven només un dia després que l'oficina de Pressupostos de la Casa Blanca rebaixés les previsions de creixement de l'economia del 2,7% a l'1,7% enguany, i del 3,5% al 2,6% per al 2012. L'administració del president Barack Obama citava com a causes principals del debilitament econòmic l'encariment del preu del petroli, l'alentiment del creixement a Europa i la fragilitat del mercat immobiliari del país.

A tot això s'hi sumava un altre focus de preocupació, en aquest cas amb la banca com a protagonista. Una dotzena d'entitats financeres nord-americanes s'enfronten a una demanda per la seva presumpta coresponsabilitat en la bombolla del mercat del totxo que viu el país. Els bancs van estar ahir entre els valors damnificats a la borsa de Nova York. També a Europa el sector bancari en conjunt va acabar la sessió en números vermells. El BBVA va perdre un 5,03%; el Santander, un 4,84%; el Deutsche Bank, un 5,93%; i els títols de Commerzbank, un 5,5%.

De tot això en treien profit els valors que es consideren més segurs. El deute alemany, l'or i el franc suís, entre d'altres, reprenien l'escalada que els ha portat a nivells màxims històrics durant l'estiu. La divisa suïssa es va revaloritzar un 2,5%, mentre que el metall preciós va tancar la sessió amb una alça del 3%, i torna a fregar els 1.900 dòlars per unça. El deute perifèric es va comportar en aquesta direcció però en sentit contrari. La prima de risc espanyola -el diferencial entre el bo a 10 anys i el bund alemany- va tornar a escalfar-se i va tancar en 311 punts. El sobrepreu que paga Itàlia per emetre deute continua un dia més per sobre de l'espanyol, en els 327 punts.

L'abisme grec

Grècia també va posar el seu gra de sorra en les turbulències a les borses i als mercats de deute. Les autoritats gregues van reconèixer ahir que el país no assolirà l'objectiu de dèficit públic per a aquest any, un fet que li podria sortir molt car a Atenes. Reduir el dèficit fins al 7,5% del PIB era una condició indispensable per continuar rebent l'ajuda econòmica dels socis europeus pactada en el primer rescat.

La resposta per part de la troika (formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) no s'ha fet esperar. Brussel·les va anunciar ahir mateix la suspensió "temporal" de la missió dels supervisors internacionals, els tècnics enviats a Atenes per examinar el compliment de les mesures d'ajust i per donar el vist-i-plau al lliurament de 8.000 milions d'euros corresponents al vuitè tram del primer rescat.

Tot i que es tracta d'una evident maniobra per pressionar el govern grec perquè impulsi més mesures d'estalvi, la Comissió Europea va intentar treure ferro a la situació i va assegurar que els supervisors tornaran a Grècia a mitjans de mes. "La missió ha aconseguit bons progressos però ha abandonat temporalment Atenes per permetre a les autoritats acabar la feina tècnica", assegurava la breu nota feta pública per la troika .

No obstant això, fonts comunitàries van reconèixer que el problema és que Grècia calcula que enguany tindrà un dèficit del 8,5% del PIB, molt per sobre del 7,5% que s'havia fixat. Segons les mateixes fonts, amb la suspensió de la missió es volen donar dues setmanes de marge a les autoritats gregues perquè puguin valorar la situació i pensar en noves mesures d'estalvi per complir amb l'objectiu de dèficit.

El govern grec, però, està més preocupat per la recessió que no pas pel dèficit i no sembla disposat a cedir ni un mil·límetre. El ministre de Finances, Evangelos Venizelos, va assegurar que el seu país no impulsarà més mesures que agreugin la situació de l'economia grega. Segons Venizelos, Grècia no és aliena a l'empitjorament de les finances a escala global i, per això, creu que l'economia del país es contraurà un 5% aquest any, més del 3,8% inicialment previst. El titular d'Agricultura va anar més enllà en les seves crítiques a les exigències de Brussel·les i va assegurar que "no és la troika qui governa Grècia".

Examen als rescatats

El fet que el país mediterrani no compleixi amb els seus compromisos del primer rescat suposa enviar un senyal molt negatiu als països de l'euro. És un moment molt delicat atès que cada vegada sorgeixen més dubtes sobre el segon rescat, acordat políticament però pendent de ratificació. Finlàndia, soci que es fa càrrec d'una petita part de l'ajuda, reclama directament a Atenes avals com a contrapartida per aprovar-la, una maniobra que no és ben vista per altres governs de la moneda única. Tot i que les negociacions per acabar de ratificar el segon rescat no depenen del primer, el cert és que la situació del dèficit grec no facilita les coses.

No tots els països que han estat rescatats són tan díscols com Grècia. Irlanda i Portugal fan els deures i no tenen problemes a l'hora de rebre les ajudes corresponents. La Comissió Europea va donar ahir llum verda a dos nous trams del rescat dels dos països: Irlanda rebrà 7.400 milions d'euros i Portugal 11.500 milions. Brussel·les considera que tan Dublín com Lisboa estan aplicant correctament el seu pla d'ajustament. D'altra banda, la Comissió Europea va advertir a Itàlia que el seu pla de reformes no l'acaba de convèncer perquè està massa centrat en el frau fiscal i no pas en mesures que afavoreixin el creixement econòmic.