RETALLADES EN LA SANITAT
Crònica 05/10/2011

Desobediència als hospitals de l'ICS

Els metges han començat a desobeir les recomanacions d'estalvi de les direccions dels hospitals. Diuen que no volen posar en perill els malalts. Se cenyeixen als criteris clínics per atendre els pacients.

Joan Serra
3 min
Metges en peu de guerra Representants de juntes clíniques i delegats de Metges de Catalunya dels 8 hospitals de l'ICS van mostrar ahir el seu malestar.

BARCELONA.L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida va ser el primer que va aprovar per assemblea prioritzar els criteris clínics a les mesures d'estalvi econòmic en l'atenció als pacients. Aquest principi encapçala el decàleg de bona praxi mèdica que des d'aquest estiu és a les mans dels professionals dels hospitals catalans, un document que alguns metges estan aplicant al peu de la lletra. Els facultatius se cenyeixen estrictament als protocols mèdics. "Ens diuen que hem d'estalviar, que mirem de gastar el mínim possible, però no sempre pot ser, perquè en moltes ocasions desobeir els criteris econòmics va en benefici del pacient", afirma Jordi Martí, cirurgià d'aparell digestiu del centre lleidatà. L'acord pres a l'Arnau de Vilanova també s'ha validat en assemblea en altres hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), com el de Viladecans, el Josep Trueta de Girona i el Germans Trias i Pujol de Badalona, així com a la Vall d'Hebron i a Bellvitge.

El cirurgià Jordi Martí exemplifica amb un cas pràctic el dilema al qual s'han d'enfrontar diàriament molts metges. Explica que en una intervenció d'aparell digestiu hi ha dos mètodes per cosir el pacient: una sutura simple -que el cirurgià aplica manualment i que té un cost de dos euros per sutura- i una sutura amb màquina -que comporta una despesa de 300 euros-. "Si faig la sutura a mà, necessito més temps i només puc fer una operació al matí, mentre que si utilitzo la màquina, més cara per a l'hospital, puc completar dues intervencions en el mateix temps", reflexiona Martí. "Haig de prioritzar els criteris clínics, perquè si aplico els econòmics, opero menys pacients i s'han d'esperar més temps", afegeix. Representants de les juntes clíniques i delegats del sindicat Metges de Catalunya dels 8 hospitals de l'ICS van expressar ahir en un comunicat que la necessitat de no desviar-se del pressupost -un 10% menys que el 2010- obliga els centres a gastar 300 milions menys.

Molts professionals posen exemples de l'impacte de la tisorada en la seva activitat diària. "Treballar amb protocols mèdics és bo per a la seguretat dels metges, que sempre estem exposats, però és més car", raona el cirurgià Pedro López de Castro, de la junta clínica de l'Hospital Germans Trias i Pujol. "No farem un esforç en estalvi de qualsevol manera", afegeix el cirurgià. L'anestesiòloga Teresa Fuentelsaz, de l'Hospital de Bellvitge, afirma que els metges es resisteixen a complir requeriments de les direccions, obligades a quadrar els pressupostos. "Ens pressionen, per exemple, per donar abans l'alta als malalts o per evitar segons quines proves, i això no es pot consentir", expressa la delegada de Metges de Catalunya a Bellvitge. Alguns professionals comencen a parlar de vaga de zel -va ser un concepte citat en diverses assemblees organitzades la setmana passada en hospitals de l'ICS- per no fer concessions en els protocols mèdics. Els facultatius es neguen a donar altes abans d'hora. Diuen que no volen posar en risc el pacient.

77 milions per garantir l'atenció

L'anestesiòleg Josep Vilaplana, delegat sindical de Metges de Catalunya a l'Hospital Josep Trueta de Girona, subratlla que han aconsellat als professionals que segueixin les recomanacions del decàleg, que inclou, entre els seus punts, rebutjar les intromissions en l'acte mèdic. "Els topalls que ens fixen fa que el metge treballi pressionat", comenta Vilaplana, que posa d'exemple els límits establerts en les pròtesis de genoll. Vilaplana és un dels professionals que ahir van escenificar al Col·legi de Metges el rebuig a les retallades del Govern. El comunicat presentat per l'assemblea de juntes clíniques de 8 hospitals de l'ICS denuncia que s'han incrementat les llistes d'espera de patologies no diferibles -com el càncer-, en què la resposta al malalt no es pot demorar més enllà d'entre 30 i 45 dies. "No podem estalviar més", va resumir Teresa Fuentelsaz, de Bellvitge. Els metges van demanar al president de la Generalitat, Artur Mas, que doti de manera urgent l'ICS dels 77 milions que necessiten els centres per treballar a ple rendiment. Són els diners que s'han d'estalviar abans de finals d'any.

Reducció de l'activitat per Nadal

Els metges també van sol·licitar als parlamentaris que es reduïssin els sous abans de retallar els salaris del personal sanitari. "Si el Govern ens hi obliga, anirem a la vaga, tot i que nosaltres no ho volem", va apuntar Fuentelsaz. Els facultatius van afirmar ahir que les dades de llistes d'espera facilitades dilluns per Salut estan "maquillades" i que actualment les operacions no urgents s'estan endarrerint per falta de quiròfans. El Govern ho va negar. El portaveu, Francesc Homs, va respondre que no s'han "falsejat dades". Els portaveus mèdics van revelar ahir que l'ICS ha plantejat als seus 8 hospitals que funcionin a un 40% del seu ritme habitual -com va passar a l'estiu- durant un mes coincidint amb les dates de Nadal.

stats