Va viatjar des de l'Amèrica Llatina fins a Barcelona, l'octubre passat, amb només 70 cèntims a la butxaca i un objectiu: dedicar-se a la dansa. El panorama, però, va resultar més complicat del que havia idealitzat, i els primers dies ja va optar per treure la pols a una antiga disfressa de pallasso que portava a la maleta i provar sort com a estàtua humana a la Rambla. Una gesta difícil en un món on cada espai està controlat, sobretot des que fa quatre anys un grup de romanesos es va incorporar al mercat i -amb mètodes que, per a algunes de les estàtues històriques, no van ser del tot nobles- van aconseguir capgirar determinats aspectes de l'ordre establert i fer-s'hi un forat. Això va intensificar els conflictes interns d'un col·lectiu que, des de fa uns anys, discuteix la qualitat d'alguns dels seus membres -n'hi ha amb disfresses de botiga- i que, en molts casos, no veu bé el campi qui pugui per un petit espai. Això explica els històrics intents de regulació municipal dels espais, que ara encaren una ofensiva que vol ser definitiva i que limitarà a quinze -amb doble torn- els punts hàbils per a la ubicació de les estàtues humanes.
Es va fer evident aviat que la disfressa de pallasso no era prou sofisticada per centrar les mirades dels curiosos. I el pallasso, que prefereix no revelar el seu nom real, va adoptar una altra forma més arrelada a la ciutat. Com? Llogant el vestit a una altra estàtua ja establerta per 20 euros al dia en temporada alta -estiu i desembre- i deu euros els dies que resulten més fluixos.
El lloguer de la disfressa va ser la seva segona opció, després de desestimar una oferta de compra que li hauria permès tenir una rèplica de la disfressa per uns 300 euros . Tot i perfeccionar el vestuari, l'espai que ocupa pertany a l'estàtua genuïna, que el té adjudicat per trajectòria.
La duplicitat els permet partir-se el torn i optimitzar els recursos. Però, a més, no són les úniques estàtues que comparteixen disseny a la Rambla. N'hi ha dues més amb vestits molt semblants als seus que, seguint mètodes idèntics, s'han creat una identitat pròpia en el mercat de l'estàtua humana. Tampoc és l'únic que fa servir una disfressa calenta . La seva inversió diària per poder treballar li permet guanyar fins a 130 euros un molt bon dia -algunes estàtues més elaborades poden doblar aquesta xifra-, però també, segons el dia, malgastar unes quantes hores per només 15 euros, que no li serveixen ni per cobrir el preu del vestit. Amb els mesos, ha après quins són els millors companys per atraure l'atenció del turista, i regala somriures als vianants com si ho hagués fet tota la vida. Això sí, és conscient que el negoci té data de caducitat.
Amb la plaça guanyada a toc d'hores i de lloguer, ara s'enfronta a un obstacle més complicat: la nova regulació de l'Ajuntament de Barcelona, que escollirà les 30 propostes que es podran disfressar durant un any en exclusiva a la Rambla. Ara, la dificultat definitiva del pallasso en aquest camí és que no té els papers en regla, cosa que, evidentment, anul·la qualsevol opció.
Moltes estàtues hauran de marxar de la Rambla amb la nova regulació.
