Espelmes, estufes de llenya, neveres de gas butà… No, no hem fet cap viatge en el temps a la Catalunya de postguerra. És la realitat quotidiana que afronten una quinzena de veïns de les Casetes de Gomila, un petit nucli del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Fa 10 anys que lluiten, sense èxit, perquè els arribin les línies elèctriques. Les tenen molt a prop, són només a dos quilòmetres del centre del poble. El nucli està rodejat de terrenys plans, un fet que fa difícil pensar que l'orografia sigui la culpable de la situació. Segons els veïns, ha estat la lentitud dels tràmits de l'Ajuntament el que ha impedit que, fins ara, puguin gaudir d'un servei tan bàsic com és l'electricitat.
Per poder portar una vida relativament normal, s'han hagut d'autoabastir d'energia amb uns generadors elèctrics i totes les limitacions i molèsties que això comporta: contaminació acústica, uns 200 euros al mes només en benzina perquè funcionin, avaries freqüents i la incomoditat d'estar permanentment engegant-lo i apagant-lo quan necessiten energia. Una situació que arriba a casos extrems, com el de Gregorio Muñoz, veí de les Casetes de Gomila. Porta un desfibril·lador automàtic al cor, un aparell que en teoria l'obliga a mantenir-se lluny de qualsevol camp magnètic. Per tant, la presència dels generadors és una seriosa amenaça per a la seva salut. Muñoz explica que ho ha solucionat "tirant un cable més llarg que el dels meus veïns i tenint el generador més lluny".
Alfredo Arias és un altre dels veïns d'aquest conjunt de sis antigues cases de masovers que tenen prop de dos segles d'història. Ell en va comprar una l'any 2002 amb la seva parella. En aquell moment, li van explicar que l'arribada de l'electricitat s'estava tramitant i que es faria efectiva en el termini d'un any, una versió que li van confirmar a l'Ajuntament. Gairebé deu anys i moltes gestions infructuoses després, encara no té clar per què no tenen llum: "En tots aquests anys, l'Ajuntament sempre ens ha fet creure que el tema avançava, però no ha estat així".
L'odissea va començar l'any 2001, quan una subvenció de la Generalitat permetia cobrir la meitat del cost que implica portar les línies al nucli de les Casetes de Gomila. L'altra meitat, uns 37.000 euros, l'aportaven els veïns. El projecte d'electrificació va quedar bloquejat, sense cap explicació oficial. "Diuen que un dels sis propietaris afectats per la línia es nega a donar el seu permís, però no ho sabem segur", comenta Arias. La lentitud del procés va fer caducar la subvenció. A més, l'encariment dels materials i el canvi de normatives van disparar el cost del projecte, que en aquests 10 anys ha passat de 60.000 euros a 160.000, una quantitat que els veïns no poden assumir.
Una solució a contrarellotge
Ara estan en un moment decisiu, ja que després d'una negociació amb Fecsa han aconseguit rebaixar el preu de les obres a 119.000 euros. A més a més, tenen una subvenció de 60.000 euros de la Diputació de Tarragona. Tot plegat faria que els veïns només haguessin d'aportar uns 23.000 euros més. Estan disposats a assumir el sobrecost per posar punt final al seu malson, però tenen por que la història es repeteixi: "La subvenció caduca el 31 de desembre i, tot i que l'alcalde ens assegura que les coses van per bon camí, tenim la sensació que tot torna a estar aturat", explica Arias. També detalla: "A l'Ajuntament ens asseguren que falten permisos dels afectats per la creació de la línia, però a Fecsa ens diuen que només falta que els donin la llicència del consistori".
En aquests anys d'espera, alguns dels veïns han marxat per les dificultats que suposa viure sense subministrament convencional d'electricitat. No és el cas d'Arias. "A nosaltres ens agrada viure aquí i no ens en volem anar, però en tot cas ara mateix és molt difícil, tal com està la situació immobiliària", reconeix aquest inquilí. Els veïns de les Casetes de Gomila esperen que les tramitacions es desencallin per no perdre els ajuts de la Diputació de Tarragona que els permetrien normalitzar, de manera definitiva, les seves vides.
