Digues que m'estimes encara que sigui veritat
Desconfia del nòvio que es resisteix a presentar-te en societat: o bé s'avergonyeix de tu (per ètica? per estètica?) o bé està casat amb una altra. Ara i aquí l'idil·li el protagonitzen Alícia Sánchez-Camacho i Artur Mas, però ella s'entesta a presumir de parella i ell es fa l'estret. Un company ha vingut equipat amb arròs per tirar-lo als nuvis quan surtin del ple. Jo em limito a observar l'escena de culebró que té lloc a l'hemicicle. "Digues que m'estimes", li suplica l'Alícia amb unes altres paraules, però tots l'entenem. Li demana que admeti en públic que això seu és amor pur, no pas un matrimoni de conveniència. Ell s'aixeca, s'escura la gola, es posa vermell, reacciona a les rialles de la sala amb un somriure incòmode i declara: "De tot el que ha dit vostè em quedo amb una paraula, que per a mi és la més important". Fa una pausa teatral i deixa anar: "Responsabilitat".
Agafa el micro un dels testimonis de l'espectacle, Quim Nadal. "La remissió dels pecats no li atorga butlla per continuar pecant", diu. I jo, que arrossego certa incultura religiosa, dedueixo que finalment la boda serà per l'església. "Senyor president, sóc aquí, miri'm -ordena el del PSC-. És veritat que estem davant d'un pacte estable, sòlid, amb el Partit Popular? Digui la veritat, senyor Mas". Pobre nuvi: tothom l'empeny a acceptar l'Alícia com a esposa, i a ell el "sí, vull" se li entravessa. No li surt, no hi ha manera. La deu estimar en la intimitat, aquell espai abstracte on n'hi ha que parlen en català. Una dona amb més orgull l'hauria deixat plantat, però aquesta n'està tan penjada que fins i tot el defensa pels passadissos: "L'Artur no et mira mai mentre li fas la pregunta, sempre escriu. És després que s'aixeca, es gira i respon". Justificar l'actitud de l'amant davant de terceres persones deu ser una mostra d'amor etern. Però ja sabem que l'eternitat avui és líquida i dura mentre dura.
A la Ciutadella s'hi concentren manifestants contra les retallades ("ajustaments", per dir-ho a la manera de Mas-Colell). A quarts de deu del matí hi havia mestres i alumnes d'escoles públiques, gent de la CGT i una colla d'indignats dels que s'han apropiat l'adjectiu. A la tarda, els mossos que durant tot el dia han fet guàrdia al Parlament hauran de protegir-lo també d'uns quants "mossos en lluita". Entre les consignes que es criden, no sento ni un tímid "visca els nuvis".
