Dilma Rousseff, un any amb la tisora i l'escombra al Brasil

SAO PAULODilma Rousseff n'ha tingut prou amb el seu primer any de mandat per crear una imatge de lideratge convincent i per eradicar qualsevol dubte sobre la seva capacitat de governar. Si l'1 de gener del 2011, quan va ser investida primera presidenta del país, era només l'hereva escollida per Luiz Inácio Lula da Silva, un any després ha traçat un perfil propi de gestió, forjat a través d'una implacable neteja ètica a l'esplanada dels Ministeris, a Brasília, i d'una política fiscal molt rigorosa.

La presidenta no s'ha distanciat mai de Lula ni ha renegat de l'herència rebuda, però amb el seu pols ferm i un perfil més tècnic, ha estat capaç de crear amb naturalitat una imatge autònoma.

Rousseff ha tingut el mèrit de saber créixer enmig d'una permanent inestabilitat política generada per la dimissió forçada de set ministres: sis acusats de corrupció i un últim, el de Defensa, defenestrat per criticar companys d'executiu.

El temps ha demostrat que la intransigència amb tot el que feia tuf de corrupció ha tingut uns rèdits evidents. Les successives crisis ministerials, que posaven en perill la governabilitat, han enfortit Dilma Rousseff davant l'opinió pública. El 56% dels brasilers avaluen el seu govern com a bo o molt bo, un índex rècord en el primer any, que supera el dels seus antecessors Fernando Henrique Cardoso i Lula da Silva.

Els brasilers, tips d'una classe política intocable que fa i desfà amb impunitat, han valorat l'esforç de la presidenta d'airejar les estructures de l'estat i intentar arrencar de Brasília la crosta de la corrupció. Rousseff no ho ha tingut gens fàcil. Els ministres que han plegat ja eren a l'executiu de Lula i, per tant, hi havia la possibilitat real de tacar la gestió del seu predecessor. A més, la postura de Dilma Rousseff va obrir una ferida entre els partits de la base aliada que participen en el govern de coalició. El cas més paradigmàtic és el Partit de la República, que li va retirar el suport després de la dimissió del ministre de Transports.

Si Rousseff ha marcat territori i el camí a seguir, també és cert que la reorganització constant del seu equip ha acabat endarrerint el cronograma per a aquesta legislatura.

Rigor davant la crisi global

Rousseff no dubta. La mateixa determinació que ha tingut amb l'escombra, l'ha mostrat amb la tisora. El Brasil ja comença a notar els efectes de la crisi europea i ha aplicat una política fiscal d'austeritat, amb una retallada de 20.000 milions d'euros del pressupost. Aquesta contenció i el fet que el nou executiu hagi complert la promesa d'assolir el superàvit primari han servit per guanyar la credibilitat i el respecte del mercat. Rousseff trepitja fort i està a l'altura del que demana la sisena economia del món.