Corresponsal a São PauloQui mana al Brasil és Dilma Rousseff i no pas Luiz Inácio Lula da Silva. En els primers cent dies de govern, la primera presidenta de la història del país ha tallat el cordó umbilical amb el seu predecessor, dissociant-se del seu protector i construint una imatge pròpia d'independència i de plena autonomia. Dilma s'ha apartat de l'ombra de Lula, que li va fer guanyar les eleccions, però que, una vegada establerta al Palácio do Planalto, amenaçava d'empetitir-la i de caricaturitzar-la.
Amb personalitat pròpia
Des del moment en què va nomenar l'exministre d'Economia Antonio Palocci com a ministre de la Casa Civil i el va fer l'encarregat d'articular el seu nou govern, Rousseff va enviar un missatge inequívoc: l'opinió pública s'equivocava si la veien com un titella al servei de Lula i de l'aparell del Partit dels Treballadors (PT). L'elecció d'un tecnòcrata com Palocci com a home de confiança i líder ideològic del nou govern va calmar els mercats i els sectors més conservadors de la societat brasilera que veien l'exguerrillera com una potencial chavista.
Contenció econòmica
A Dilma no li tremola el pols. Ha controlat l'hemorràgia d'excessos pressupostaris de l'última etapa de Lula, esdevinguts amb la coartada d'escalfar l'economia després de la crisi financera del 2008. Una de les prioritats marcades és reduir el dèficit públic. Palocci ha agafat la tisora i ha escapçat 50.000 milions de reals (uns 27.200 milions d'euros) del pressupost d'enguany.
El control de la inflació serà un dels altres leitmotiv de la legislatura. Una de les conseqüències del creixement del 7,5% del PIB el 2010 i de l'augment del consum intern de l'emergent classe mitjana és l'acceleració dels preus que, segons reflecteixen alguns índexs, ha assolit els dos dígits en l'últim any. Abraçats als principis ortodoxos, el nou govern ja ha optat per apujar el tipus d'interès oficial fins a l'11,75% i es preveuen nous augments en els pròxims mesos. Dilma vol quadrar els números i, per això, fins i tot es va oposar frontalment a una pujada radical del salari mínim, una qüestió ideològicament cabdal per al PT i per a les seves bases.
Els sectors crítics del partit
Les bases aliades del govern al Congrés Nacional treuen foc pels queixals. Als passadissos de la cambra baixa i a totes les tertúlies de Brasília, el sector descontent del Partit dels Treballadors acusa la presidenta de deshidratar la línia ideològica d'esquerres de Lula. Un ambient enrarit que contrasta amb la tranquil·litat que es respira als mercats financers i amb l'eufòria als carrers, on la classe mitjana no para d'augmentar.
La presidenta té el suport dels seus compatriotes. Un 73% aprova la seva gestió, segons indiquen els resultats d'una enquesta encarregada per la Confederació Nacional de la Indústria. Els números són històrics, ja que superen els registres del començament dels dos mandats de Fernando Henrique Cardoso i de Lula. Sense el carisma dels seus dos predecessors, Rousseff s'està guanyant el respecte del país amb dosis de pragmatisme i visió d'Estat, que cap analista no va ser capaç de descobrir-li durant la campanya electoral.
