09/03/2012

Dir adéu per no marxar

1 min

Fa dies que Nicolas Sarkozy coqueteja amb el seu final polític i en teoria ho fa per aferrar-se al poder. Com a mínim s'ha estalviat aquell "Jo o el caos" d'un general De Gaulle que el 1969 ocupava la presidència de la República. Un dilema que molts dictadors del sud de la Mediterrània s'han fet seu durant aquest any de revoltes.

Divendres passat, a la cimera de la UE, el president francès ja va advertir crípticament a la premsa de Brussel·les que a partir d'ara l'única manera que tindran de tornar-lo a escoltar serà rellegint les seves paraules. Però Sarkozy és dels que mor disparant. Fent amics fins al final. Quan li van preguntar si aspirava a un càrrec europeu ho va negar rotundament. No vol el lloc de Van Rompuy i menys encara succeir Durao Barroso a la Comissió. "No m'hi puc comparar... Quan un ha tingut el privilegi i l'honor de ser un cap d'estat amb responsabilitats apassionants i difícils... hi ha càrrecs que no m'encaixen", va deixar anar. La grandeur és així.

stats