Divisió o coalició independentista?

BarcelonaMolta gent no va entendre què va impedir a Joan Laporta i Joan Carretero presentar-se conjuntament a les eleccions catalanes. Tanmateix, el panorama encara pot ser més complex en les eleccions locals del maig. Solidaritat Catalana (SI) i Reagrupament (RCat) no només hauran de disputar-li el vot independentista a Esquerra per fer-se un espai, sinó que també s'hi trobaran la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). En aquest cas, la barrera que hauran de superar per entrar a un ajuntament és del 5% dels vots, una fita difícil en alguns casos, i, per això, de moment cap partit es tanca a aliances.

Malgrat trobar-se en moments difícils, Esquerra és encara la tercera força municipal del país i té una estructura consolidada amb 1.580 regidors repartits per totes les comarques, una condició que intentarà mantenir el 22 de maig. Tanmateix, atenent als resultats de les catalanes, la divisió pot deixar l'independentisme fora d'alguns ajuntaments importants del Baix Llobregat, el Tarragonès, el Vallès o la mateixa Barcelona, municipis on fins i tot ERC no va superar gaire folgadament el 5%. En altres casos, l'existència de diverses llistes pot complicar la victòria a l'independentisme en alguns consistoris on ara governen els republicans.

Igualment, RCat va aconseguir el 28-N superar Esquerra a la Cerdanya, la comarca de Carretero, i SI també va obtenir més vots que els republicans al Berguedà i Osona, cosa que els obligarà a esmerçar-s'hi per mantenir el poder local. En aquestes comarques la CUP també haurà de defensar els seus feus, ja que tant a Berga com a Vic tenen dos regidors gràcies als vots d'uns independentistes radicals que el 28-N podrien haver fet confiança a Laporta. "Vam decidir voluntàriament no presentar-nos a les catalanes i vam permetre que cresqués una formació com SI", accepta Marc Sallas, portaveu de la CUP, tot i que també afirma que "la competència en clau independentista és saludable".

D'aquesta manera, l'objectiu d'Esquerra serà "repetir el nombre de candidatures" que van presentar el 2007, un total de 684, explica Marc Sanglas, el seu secretari de política municipal. Per la seva banda, Marc Sallas anuncia un salt qualitatiu en el nombre de llistes de la CUP i anuncia que en tenen preparades "entre 60 i 70 de segures", el doble que fa quatre anys, quan van aconseguir 20 regidors. Les altres dues formacions no avancen cap xifra de candidatures, malgrat que el coordinador de política municipal de SI, Oriol Sallas, anuncia la intenció de ser presents "al màxim de llocs possible, però prioritzant la qualitat". El responsable de comunicació de RCat, Xavier Borràs, confirma "una vintena" de llistes del seu partit com a mínim, tot i que només les presentaran quan hi hagi una estructura sòlida.

L'estat propi no serà la prioritat

Tanmateix, les quatre forces coincideixen en el fet que el que les uneix, l'independentisme, no pot ser la proclama principal d'uns comicis locals. D'aquesta manera, Esquerra prioritzarà les propostes per generar ocupació i garantir les polítiques socials, la CUP discutirà sobre model de ciutat, RCat farà bandera de la regeneració democràtica i SI combinarà aquest element amb el reforçament de l'independentisme des dels municipis.

La fase de tancar coalicions arribarà -si arriba- més endavant, tot i que a nivell nacional hi ha predisposició de pactar-ne. Sanglas anuncia "voluntat d'entesa" amb forces sobiranistes o altres candidatures locals, una opció que va avalar l'últim consell nacional dels republicans, i Marc Sallas afegeix que "seria bo i saludable" que hi hagués coalicions. Les direccions dels partits estan marcant uns criteris mínims per fer-les possibles, però les seves seccions locals tindran l'última paraula, segons la realitat i l'afinitat al municipi. La formació més estricta per tancar aliances és SI, que reclama que els vots de possibles coalicions no se sumin als d'Esquerra a efectes de representació a diputacions o consells comarcals ni accepten alguns caps de llista que consideren "cremats", com el candidat dels republicans a Barcelona, Jordi Portabella. Unes condicions difícils d'assumir per Esquerra.

La capital catalana serà precisament la ciutat on les negociacions seran més intenses. Els quatre partits estan disposats a presentar-hi llistes i és on la falta d'entesa pot sortir més cara. Els propers cinc mesos seran determinants a l'hora de refer ponts o consolidar la divisió independentista.