Duma (síriA)Sona la marxa fúnebre i els comerciants s'afanyen a abaixar les persianes en senyal de respecte. La gent s'amuntega al centre de Duma, davant de tres edificis oficials cremats recentment, per veure passar el fèretre cobert amb la bandera nacional i carregat a l'esquena de vuit homes. Gairebé dues dotzenes de soldats armats protegeixen la comitiva. "Amb sang i ànima t'acompanyen, oh màrtir! Oh, Baixar! Oh, nació!", van cridant. "El màrtir és l'estimat de Déu", coregen. No hi ha ningú que se sumi de manera espontània a la marxa, que a més de soldats concentra quatre centenars d'homes vestits de civils. "És un soldat de l'exèrcit sirià caigut a Homs", es limiten a dir uns joves. "Ni tan sols coneixem de quina família és". La gent, hieràtica, veu passar la comitiva. Una àvia amb el rostre cobert amb la nicab (peça de roba comuna entre la població femenina) sangloteja en una cantonada. "Quan s'acabarà tot aquest patiment?", clama algú.
Sembrar el terror
Els parapets encara són visibles als encreuaments d'aquesta polsegosa ciutat de l'extraradi de Damasc, llar de més de 111.000 sunnites pertanyents a l'escola hanbalita, la més estricta de l'Islam. En algunes façanes hi ha forats de metralla. El divendres 22 d'abril els manifestants de Duma, un dels nuclis més actius en la revolta, van intentar arribar caminant al centre de la capital, a 15 quilòmetres de distància. L'Estat va respondre amb un toc de queda de dues setmanes. "Disparaven gratuïtament a tota hora només per aterrir-nos. Tothom que es movia, queia", explica l'Omar, de 24 anys. "Entraven a les cases i s'enduien homes, joies i diners", diu, parlant de l'actuació de la policia política.
A tota Síria, les campanyes de detencions massives han causat, des de mitjans de març, més de 7.500 detinguts, segons les dades proporcionades per familiars i amics a diverses organitzacions de drets humans que treballen des de l'exili. Els detinguts solen ser homes d'entre 20 i 50 anys que han participat a les protestes o les han gravat, i també líders tribals, religiosos i estudiants de les poblacions rebels. "Els han donat patades, els han arrancat les ungles, els han sotmès a descàrregues elèctriques i els han exposat nus al fred durant jornades senceres", explica l'Omar en referència a familiars que han retornat vius de "trenta metres sota terra". L'Omar, com altres activistes, creu que el règim està deixant tornar a casa desenes de desapareguts amb marques visibles de les tortures per generar pànic i dissuadir els manifestants.
Camí del cementiri de Duma, la comitiva fúnebre va deixant enrere murs i monuments esquitxats de pintura negra, espessa. "Rami Makhlouf, lladre", sembla llegir-se en una d'elles. Cosí germà del president Baixar al-Assad i magnat sirià de les finances per excel·lència, Makhlouf està sancionat pels Estats Units des de l'any 2008, acusat repetidament de "manipular el sistema judicial sirià i utilitzar els oficials de la intel·ligència per intimidar els seus possibles rivals".
Un rastre de mort i destrucció
Per als dissidents, Makhlouf és l'encarnació més llampant de la corrupció i el despotisme del règim. Maher al-Assad, germà petit del president sirià i cap de la temuda Guàrdia Republicana, representa la brutalitat. "Baixar i Maher al-Assad, criminals", diu una altra pintada. Sovint caracteritzat com a violent i emocionalment inestable, el petit dels Al-Assad també està al capdavant de la quarta divisió armada de l'exèrcit, que recentment ha liderat durant tres setmanes el setge de Daraa, l'epicentre de la revolta, i que ha deixat un rastre de mort i destrucció que observadors independents encara no han pogut documentar.
A Duma, el sergent al càrrec del funeral d'estat crida el càmera de la televisió siriana perquè gravi el moment en què sis homes comencen a omplir de sorra el forat on han dipositat el cos sense vida del màrtir, embolcallat en un llençol. "Caigut per la pàtria, a mans d'elements criminals armats que trafiquen i assassinen a Homs", diu en un breu discurs un representant del partit únic Baas. Mentrestant, als carrers de Duma el rum-rum no s'atura i encara hi ha qui es pregunta si aquest soldat desconegut no va caure en realitat executat pels seus superiors en negar-se a disparar contra la població civil.
