"El govern rebel no atura el linxament d'immigrants"

Líbia ha estat l'última missió d'aquesta veterana investigadora d'Amnistia Internacional, que durant 20 anys ha estat els ulls i la veu de l'organització en conflictes com els de Palestina, el Líban, la Costa d'Ivori, el Sàhara Occidental o Algèria. Després d'haver passat els últims tres mesos a Líbia (fa deu dies que va tornar de Misurata) resumeix per telèfon des de Londres les seves conclusions.

Vostè era a Misurata en el pitjor moment dels combats. Com està la ciutat després de la retirada de les forces gaddafistes?

Aleshores el front estava just al centre de la ciutat. Hi havia atacs diaris amb míssils Grad i foc de morter: era una pluja de coets durant tot el dia. Molta gent va haver de marxar de casa seva i encara no hi han pogut tornar: els que vivien al centre perquè la destrucció ha estat enorme i els residents dels barris perifèrics perquè tenen molt a prop les tropes de Gaddafi, que continuen disparant coets i encerclant la ciutat. Les condicions humanitàries són molt difícils: no s'ha restablert el subministrament elèctric ni d'aigua i falten aliments bàsics. La ciutat continua sota setge: només uns quants, com malalts i ferits prioritaris, poden sortir per mar.

Amnistia Internacional ha recollit proves de crims de guerra.

Vam trobar bombes de fragmentació al centre de la ciutat i als barris residencials, però no al front. També mines antipersona i molta munició que ha quedat a terra i que continua causant morts i ferits. També es van fer servir coets (que no es poden dirigir amb precisió) contra zones residencials. Els atacs eren indiscriminats i tenien com a objectiu els civils. Hem acreditat la desaparició forçosa de centenars de civils a qui les tropes gaddafistes van anar a detenir a casa seva. Hem documentat tortures, però és difícil perquè molt pocs detinguts han estat alliberats. També hem vist execucions extrajudicials.

Reclamen que la UE pressioni els rebels en matèria de drets humans.

Hi ha hagut assassinats d'agents dels serveis de seguretat, responsables de la repressió brutal del règim. Els anaven a buscar a casa i se'ls trobaven emmanillats amb una bala al cap. També hi ha hagut represàlies contra treballadors immigrants subsaharians per la propaganda que Gaddafi estava utilitzant mercenaris africans. El govern rebel no ha fet res per aturar els linxaments. No és equiparable a la magnitud de la repressió del règim, però Europa no ha de cometre l'error d'esperar per denunciar-ho.