Dos anys de contracció econòmica
El Fons Monetari Internacional se suma a les tesis més pessimistes sobre l'economia espanyola. L'organisme diu que l'Estat entrarà en recessió i que l'economia es contraurà aquest any i el vinent.
BARCELONA.L'FMI tornarà a rebaixar les seves previsions econòmiques per a Espanya. L'organisme dirigit per Christine Lagarde creu que l'Estat entrarà en recessió i que el PIB caurà tant el 2012 (-1,7%) com el 2013 (-0,3%). Aquests pronòstics es publicaran la setmana vinent, però ahir ja van aparèixer filtrats a l'agència italiana Ansa.
D'aquesta manera, el Fons Monetari Internacional s'apunta a les tesis més pessimistes sobre l'economia espanyola. Dos grans bancs nord-americans com Citigroup i Goldman Sachs estan en aquesta mateixa línia, ja que calculen que el PIB es contraurà un -1,9% i un -1,5%, respectivament.
En canvi, el consens entre les 18 principals cases d'anàlisis espanyoles pronostica un moderat creixement del 0,2%, segons recull l'últim panel de Funcas, la fundació de les caixes d'estalvis, publicat al novembre. De totes maneres, aquesta dada segurament es revisarà a la baixa perquè algunes de les 18 institucions que integren el panel ja han modificat els seus vaticinis en les últimes setmanes.
En menys d'un any, l'FMI ha canviat radicalment les previsions sobre Espanya. La primavera passada pronosticava que el PIB creixeria un 1,6% el 2012 i al setembre ja va capgirar aquest càlcul per anunciar una caiguda del -1,1%. Ara opina que la caiguda serà del -1,7%. El seu economista en cap, Olivier Blanchard, va assegurar a l'abril que a Espanya li queden "molts anys" de crisi. L'única lectura positiva d'aquestes dades és que l'economia no caurà un 3,7% com ja va fer.
Les previsions de l'FMI són de les més respectades perquè són exhaustives i comprenen tot el món, cosa que ajuda els inversors internacionals a fer-se una idea global de l'estat de l'economia. De totes maneres, recentment la institució s'ha equivocat greument en els seus vaticinis sobre l'economia espanyola. Segons la Diana Esade, un estudi que avalua l'encert de les entitats que elaboren previsions sobre l'economia espanyola, l'FMI va ser la institució que més es va equivocar en les seves previsions del període 2008-2010, juntament amb l'OCDE.
Es manté la treva dels mercats
Afortunadament per a Espanya, els mercats mantenen la treva sobre el seu deute sobirà. El Tresor va viure ahir un nou èxit en vendre 6.600 milions de deute en diferents venciments, tots a llarg termini. Des que el BCE va obrir la barra lliure de liquiditat a la banca, a finals de desembre, l'Estat ha encadenat una bona subhasta rere l'altra. Ahir el Tresor preveia vendre un màxim de 4.500 milions però, davant de l'interès dels inversors, va decidir ampliar l'emissió fins als 6.600 milions. La primera reacció va ser d'eufòria, ja que les col·locacions a llarg termini acostumen a ser més complicades que a curt termini. Però posteriorment els analistes van matisar aquesta alegria.
"Encara estem sota l'influx de la barra lliure del BCE", afirma José Carlos Díez, economista en cap d'Intermoney. En la seva opinió, això impedeix que es pugui parlar d'un punt d'inflexió per al deute espanyol. "Ara hi ha una sobredemanda que distorsiona els preus, però almenys hem guanyat oxigen", explica Díez. Aquest oxigen ha de permetre a Espanya i als països del Vell Continent preparar la recuperació econòmica, tant amb la ratificació dels acords europeus del desembre passat com amb l'aplicació de reformes.
Tot i així, alguns analistes creuen que el Tresor potser es va equivocar ahir ampliant l'emissió, ja que posteriorment hi va haver símptomes d'empatx entre els inversors. "Després de la subhasta hi ha hagut vendes de bons espanyols al mercat secundari, cosa que potser indica que el mercat està saturat", afirma José Carlos Díez. "Potser se n'ha venut massa", conclou. Hi ha més analistes que pensen igual: "Haurien d'anar amb compte de no posar gaires bons a llarg termini al mercat", afirma Padhraic Garvey, economista d'ING citat per Reuters.
Espanya no va ser l'únic país que va vendre deute amb èxit. França va obtenir ahir 9.500 milions d'euros en diversos productes també a llarg termini malgrat que divendres Standard & Poor's li va retirar la màxima nota de les agències de qualificació, la triple A (AAA).
Petició de Pimco
D'altra banda, Pimco, un dels principals fons d'inversió del món, va reclamar ahir a Espanya que faci esforços més "enèrgics" per desbloquejar el mercat d'habitatge. El conseller delegat de Pimco, Mohamed Al-Erian, creu que aquesta és una de les mesures que s'han d'aplicar perquè Europa surti de la crisi. Al-Erian també recomana que Grècia i Portugal imposin impagaments "considerables" del seu deute i que s'impulsi la col·laboració publicoprivada per potenciar la inversió en infraestructures.
