Demà dissabte conclou el Fòrum Social Mundial, que s'ha celebrat durant tota la setmana a Dakar, Senegal, a l'ombra de les revoltes del món àrab. A l'ombra, literalment, ja que molt poques notícies ens han arribat sobre els debats d'aquest moviment social altermundialista, antiglobalització, que es va constituir com a tal fa deu anys a Porto Alegre.
No deixa de ser un fet sorprenent que l'entusiasme que desperta la revolta del món àrab sigui directament proporcional a la indiferència pel que s'està discutint a Dakar. Una lectura pessimista d'aquesta dificultat per relacionar els dos moviments socials podria ser la de considerar que només la part espectacular, emotiva, violenta d'una revolta és capaç de fer forat a les nostres preocupacions diàries.
Així, mentre que el que passa al Caire o a Tunísia -del Iemen ja ningú se'n recorda- ens arriba amb tractament de luxe, ben inflat d'adrenalina i d'una certa il·lusió per la utopia i els somnis de bondat, el que passa a Dakar té la dificultat de la paraula. S'ha de pensar i discutir, s'han de confrontar interessos diferents, arribar a acords, negociar sensibilitats, i això ho complica massa: entre una foto bonica d'una plaça de gent emocionada, caps esberlats per una pedrada, llàgrimes d'esperança i crits sortits de l'anima, i una discussió sobre la sobirania alimentària o l'opacitat financera no hi ha cap dubte sobre quines seran les nostres preferències.
I, en canvi, hem d'admetre que quan la ciutadania del món àrab abandoni demà passat la plaça i el carrer on manté la pressió popular en contra dels règims autoritaris, les coses per les quals han sortit a protestar hauran d'agafar forma política, s'hauran de convertir en un projecte social, les arrels del qual requereixen parlar del que precisament s'està discutint aquests dies a Dakar.
Petits avenços
Seria, evidentment, una ingenuïtat, pensar que el Fòrum Social té la capacitat de marcar l'agenda o dirigir els canvis per reequilibrar la pobresa en el món global i obrir el camí de la democràcia als països pobres, que és el que de fet ha mobilitzat el món àrab. Però si mirem enrere i ens fixem en els debats que el Fòrum ha propiciat des de fa deu anys, hem d'admetre que moltes de les coses que avui ja s'accepten com a normals dins de l'agenda política dels estats democràtics fa anys eren considerades pels mateixos estats com una excentricitat dels moviments antiglobalització.
Per exemple, la doctrina oficial sobre la fam deia l'any 2000 que el mercat obert, sense regular, propiciaria més aliment per a més gent. Però el que finalment hem vist és que la fam ha crescut per culpa dels mercats i la pèrdua de la sobirania alimentària, que ha deixat els països pobres en mans del dúmping i del fet pervers que els aliments siguin un producte més dels mercats financers.
Com ha explicat a Dakar Barnard Pinaud, director de l'ONG Terre Solidaire, les crisis financera, energètica, alimentària i climàtica són coses que mereixen una nova visió política del món global. Que sigui així és un mèrit que s'ha d'atribuir en bona part als moviments socials, que han estat capaços de pressionar perquè aquests debats formin part de les noves agendes polítiques.
Els paradisos fiscals
Un altre dels temes centrals del Fòrum ha estat el dels paradisos fiscals, "les armes de destrucció massiva en contra del desenvolupament dels països pobres", ha dit la diputada europea Eva Joly. Abans, dels paradisos fiscals se'n parlava poc. Ara se'n parla tot el dia. He trucat a una advocada amiga, especialista en temes fiscals, per preguntar-li sobre aquest fet i m'ha dit que ho sentia molt si em donava un disgust però que avui els paradisos fiscals són menys problema que els països on hi ha lleis que ningú compleix, convertides en un paradís millor... El diner informatitzat sempre va més ràpid que els seus perseguidors, arrossegant la toga. De manera que quan el perseguidor arriba al lloc del delicte, s'acostuma a trobar que "l'ocell ha volat", opina la meva amiga. Sempre dos passos enrere, conclou. Però a vegades, un pas endavant.
