Duran inquieta CiU obrint-se a ser en un govern espanyol
Josep Antoni Duran i Lleida no ha amagat mai que si fos per ell CiU hauria de plantejar-se seriosament entrar al govern espanyol i assumir algun ministeri. S'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu allò que l'objectiu de Duran és arribar a ministre sigui com sigui. Ahir, just després de ser reelegit per tercera vegada candidat de CiU en les eleccions generals, Duran alimentava el mite. En una entrevista a l'ARA va declarar: "Si arribem a un pacte amb qui governi per reduir el dèficit fiscal, hem de poder parlar de participar en el govern de l'Estat, cosa que he vist sempre com un fet positiu, com és sabut". Sabut i debatut. Un debat que, per "recurrent", segons fonts de CiU consultades per aquest diari, no deixa de fer-se "feixuc" per a alguns sectors de la cúpula de la federació, que el veuen ara per ara extemporani. "Duran sovint ha expressat aquest desig", admetien les fonts consultades, que afegien: "Aquesta és la legislatura del pacte fiscal sí o no, i res més". També els sobiranistes d'Unió, amb Vila d'Abadal al capdavant, s'han oposat a la participació del nacionalisme català en la governació espanyola.
El cert és que, malgrat liderar la llista d'un partit nacionalista català, les enquestes situen Duran com un dels polítics més ben valorats d'Espanya. Ha forjat un perfil d'home d'estat, responsable, disposat a salvar adversaris en benefici de l'interès general -i més amb el xàfec en forma de crisi que cau-, cosa poc sovintejada en la política espanyola, més avesada a la destrucció del contrincant que als sacrificis polítics en nom del sentit d'estat i la lleialtat institucional. D'aquí que hagi acabat sent un polític a qui han festejat a banda i banda del Congrés dels Diputats. Va intentar-lo integrar al govern José Luis Rodríguez Zapatero, però també havia sondejat CiU José María Aznar (Duran encara no era a Madrid), que es va trobar amb el sonor cop de porta d'un Jordi Pujol que no es va voler implicar des de dins en la governació espanyola i va optar per condicionar-la des de fora. En canvi, Duran s'ha deixat estimar i ha arribat a plantejar en alguna ocasió als òrgans directius de la federació la possibilitat d'entrar en governs espanyols. Va passar el 2006, i la proposta va fer trontollar les relacions de CDC amb Unió, en un context de dificultats del partit a Catalunya. S'acabava de reeditar el segon tripartit que va deixar CiU a l'oposició tot i haver guanyat. Zapatero havia promès a Mas, en el marc del pacte de l'Estatut de la Moncloa, que deixaria governar la llista més votada a Catalunya. Però el PSC de Montilla no va obeir l'ordre.
Nou escenari
El 2006 un Mas plantat per Zapatero rebutjava entrar a l'executiu espanyol argumentant la incompatibilitat de ser oposició als socialistes a Catalunya i participar, al mateix temps, en un govern també socialista a Madrid. Ara la diferència és l'escenari. CiU és més hegemònica que mai a Catalunya, i ha superat unida i reforçada la travessia del desert. La federació torna a governar i el PP, més pendent de l'assalt a la Moncloa que de cap altra cosa, s'esforça a acostar-se al govern de CiU facilitant l'aprovació de projectes importants com el pressupost. Terreny propici per a futures col·laboracions entre nacionalistes catalans i conservadors espanyols també a Madrid. El mateix Mas oferia la setmana passada un pacte estable a Mariano Rajoy a canvi del pacte fiscal. No va fixar el límit del pacte, però veus destacades de CiU opinaven que la possibilitat d'entrar en un govern de Rajoy és, a priori, "difícilment compatible amb la transició nacional cap al dret a decidir" que defensa Mas després de l'estocada del TC a la via autonòmica.
En qualsevol cas, les fonts convergents consultades coincidien ahir que "mai ha apassionat el partit la possibilitat d'entrar al govern de l'Estat". Indicaven com a eix i única prioritat de la legislatura espanyola per a CiU -i també per al país- la consecució del pacte fiscal. "Serà una fita molt difícil" ("quimèrica", apuntaven fins i tot, per no dir impossible amb majoria absoluta tant del PP com del PSOE), de manera que preveure l'escenari en què Madrid acceptarà el concert, és "fer volar coloms". D'aquí que la CiU que per primer cop té a l'abast superar als socialistes a les generals a Catalunya, apel·li d'entrada al vot útil per evitar la majoria absoluta del PP que l'obligaria a decidir abans del que voldria. En aquest procés, indiquen, CiU al Congrés haurà de fer de "braç executor" de l'estratègia fixada a Catalunya pel pacte fiscal. Sigui com sigui, tothom a CiU coincideix que la federació haurà de replantejar el seu rol en la política espanyola després de les eleccions. S'acosta l'hora de la veritat.
