ELECCIONS 20-N
Crònica 16/10/2011

Duran ofereix agenda espanyola per frenar el PP

Duran reivindica la feina de CiU a Madrid en clau espanyola. No ha aconseguit avenços en l'autogovern, però creu que ha salvat Espanya de ser intervinguda per la "irresponsabilitat" del PSOE i el PP.

Roger Tugas
3 min
Possible tripartit a madrid amb pp, CiU i Pnb Duran va revelar que havia rebutjat una oferta per entrar al govern de Zapatero. Divendres, però, es va obrir a parlar de ser ministre si Rajoy accepta el pacte fiscal. Podria coincidir a la Moncloa amb polítics del PNB, que també hi han obert la porta.

BarcelonaLa principal dificultat de CiU a cada campanya de les generals és trencar la bipolarització que en l'àmbit estatal protagonitzen el PSOE i el PP, i que es trasllada amb cert grau d'intensitat a Catalunya. Aquest cop, però, no haurà de mostrar-se com a força útil de cara a un electorat socialista en caiguda lliure, sinó enfront d'uns populars que ja es veuen amb majoria absoluta a Madrid, i que a Catalunya intenten recollir el descontentament amb la gestió de Zapatero relegant CiU a tercera força. Una opció factible segons les dades de l'enquesta que avui publica l'ARA. Per evitar que el PP se'n surti, el candidat nacionalista, Josep Antoni Duran i Lleida, és nacionalment més moderat que mai i ahir va lluir agenda espanyola i perfil d'estadista. De moment, es va atribuir haver salvat l'Estat de ser intervingut per la Unió Europea.

"L'electorat català té una gran sort: pot castigar el PSOE votant CiU", va apuntar ahir el cap de llista de la federació, després d'una reunió en què els seus diputats i senadors i el comitè de campanya van fer balanç de la tasca realitzada en l'última legislatura a Madrid. Tres anys marcats, segons el candidat, per la "coherència, el rigor i la responsabilitat", uns valors que "en moments tan difícils com l'actual agafen valor afegit". Posant-se a l'altura dels dos principals partits espanyols, va assegurar que no podrien realitzar cap balanç públic com el seu, ja que, per Duran, el PP no ha aconseguit "cap aspecte positiu rellevant" i s'ha limitat a "dir no a tot", i la gestió del PSOE ha estat "un desastre, erràtica, incompetent".

Demanda d'un nou pacte d'estat

Amb aquest panorama, per tant, el candidat nacionalista va voler subratllar "que, si no fos per CiU, l'economia espanyola estaria intervinguda". La federació no es limita a influir a l'Estat, sinó que es vanta d'haver-lo salvat. Un missatge buscant els votants desencisats del PSC que, des d'una òptica no estrictament catalana, poden estar temptats de votar el PP. "El servei de CiU ha estat pel conjunt d'Espanya", va afegir Duran per reafirmar-s'hi.

En aquesta línia de partit decisiu, el candidat de la federació es va tornar a obrir divendres a una possible entrada a l'executiu estatal si el PP -en cas de guanyar les eleccions- els garantís el pacte fiscal. O, més recentment, Duran va actualitzar ahir una vella demanda de tancar un "pacte d'estat contra la crisi" que segueix veient vigent. "Cal pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions", va defensar.

Un to que xoca amb la severa reacció del líder d'Unió a la reforma de la Constitució que van acordar en solitari els dos grans partits espanyols. Llavors, en una carta als militants, va assegurar que "quan el PP i el PSOE es posen d'acord, els altres nacionalistes ens posem a tremolar". Encara contrasta més, però, amb les línies que el president del grup de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va marcar a Duran en una entrevista a l'ARA a finals de setembre. El dirigent de CDC, de l'ala sobiranista i que va abandonar la idea de ser el número 2 de Duran, defensava que CiU "no va allà [al Congrés] a fer política espanyola, sinó catalana". "El nostre compromís no és amb Espanya", afegia.

Poc èxit en l'avenç nacional

Tanmateix, més enllà de les grans proclames, el candidat nacionalista va presentar un llistat amb tot el que s'ha aconseguit durant aquesta legislatura. I entre els peixos al cove dels anys 2008 al 2011 hi abunden els èxits en matèria econòmica, però el limitat avenç en matèria d'autogovern és evident. Duran va fer bandera de les millores en el finançament i la fiscalitat d'emprenedors i autònoms, d'haver suavitzat la reforma del sistema de pensions i incrementat certes prestacions de jubilació, de l'inici de l'autorització de les agències privades de col·locació i de les desgravacions al Saló de l'Automòbil, entre d'altres. Però en l'àmbit nacional només va poder celebrar -i amb mèrit compartit- la publicació de les balances fiscals o la introducció del català al Senat.

Tanmateix, aquí es va mostrar crític amb el PSC i els diputats catalans del PP, de qui va afirmar que "s'haurien d'amagar". Va recordar que els socialistes van votar al Congrés en contra de cobrar el fons de competitivitat el 2011, que els populars van "alimentar la polèmica sobre la immersió lingüística" i que tots dos es van oposar a la gestió catalana de ports i aeroports. Duran, tot i la moderació nacional en campanya, no deixarà de fer bandera d'aquests elements, que generen consens a Catalunya.

De moment, i sobre el paper, l'estratègia del líder d'Unió per disputar al PP el vot dels socialistes desencantats té impacte. Ahir mateix la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, reclamava el suport dels decebuts pels "enganys i la mala política econòmica dels socialistes i per la deriva independentista de CiU". L'elector moderat que reclama un canvi a Madrid cotitza a l'alça, i tot indici d'extremisme -centralista del PP o sobiranista de CiU- pot restar. Caldrà veure, però, si la federació pateix fugues pel sector més nacionalista.

stats